|
|
VIU UN TEMPS NOU
GENER
"Viu un temps nou"
Cançó lema de l'any
Autors: Jordi Vicente i Núria Francisco
Cansat de viure un temps caducat,
on la pressa ens amaga els somriures.
Trenca barreres, mira el teu interior.
Una nova llum et guiarà per viure.
Els camins vells t'ensenyaran noves petjades.
Fes nou allò que sempre ha estat al teu costat.
Posa't d'estrena i prou ja de rebaixes.
Descobreix qui t'estima per néixer de nou!
VIU UN TEMPS NOU
ACARICIANT DE PROP LA VIDA SENSE POR
VIU UN TEMPS NOU
QUE L'AMOR DONI SENTIT AL TEU CAMÍ
VIU UN TEMPS NOU
SIGUES TU LLAVOR DE CANVI EN AQUEST MÓN
VIU UN TEMPS NOU
POSA-HI COR I LA MIRADA EN CHAMPAGNAT
VIU UN TEMPS NOU…
El temps s'escapa i ja no torna més
És la buidor de qui no sap viure el present.
El que no es dóna s'acabarà perdent
El teu temps s'omple de vida si és pels altres.
Cal que t'aixequis per gaudir del teu moment
Les vivències que t'omplen mai no et desgasten
És el temps qui et convida a fer noves opcions
Que no s'acabi el dia sense haver estimat .
FEBRER
EL CAMÍ REBUTJAT
Robert Lee FROST
(San Francisco, 1874- Boston, 1963)
Dos camins divergien davant d'un bosc groguenc
i, malauradament, no els podia seguir tots dos alhora
i ser un sol viatger; vaig aturar-me llargament
i en vaig mirar un, tan enllà com vaig poder,
fins al lloc on s'esmunyia dins la terra;
Després vaig mirar l'altre, semblantment bonic,
i vaig trobar-hi un atractiu millor,
perquè era tot ple d'herba i volia ser fressat;
bé que, de fet, el mateix nombre de petges,
si fa no fa, havia seguit tots dos camins,
I tots dos aquell matí eren igualment
coberts de fulles no ennegrides de cap pas.
Em vaig reservar el primer per a un altre dia,
però sabent que els camins sempre duen a nous camins,
vaig dubtar que mai hi tornés.
Ho explicaré amb un sospir
d'aquí a molts i molts segles:
dos camins divergien davant d'un bosc, i jo...
jo vaig triar el menys batut,
i fou aquesta la diferència que em calia.
MARÇ
Els 10 consells per la Quaresma
Acceptar-nos amb joia tal com som.
Recordar el que hem rebut per a donar-ne gràcies i el que ens falta per a reconèixer la nostra feblesa.
Acceptar els altres tal com són, començant pels més pròxims : el marit o l'esposa, els meus germans, els fills, els meus avis, els veïns, els meus companys de classe i professors…
Parlar bé dels altres i fer-ho amb veu alta.
No comparar-me amb els altres, perquè la comparació només ens portarà a l'orgull o al desànim.
Viure en la veritat: dir al bé, bé i al mal, mal.
Resoldre els conflictes no amb la força, sinó amb el diàleg; sense aixecar la veu, sense que la conversa es converteixi en un monòleg per part meva.
En el diàleg, començar pel que ens uneix; després passar al que ens separa.
Prendre la iniciativa del diàleg i tractar de reconciliar-me com més aviat millor: “que no es pongui el sol sobre la ira”
Creure fermament que “perdonar” val més que no pas tenir raó.
ABRIL
Viu la vida
Dues llavors jauen costat a costat en la fèrtil terra de la primavera. La primera llavor va dir: Vull créixer! Vull impulsar les meves arrels fons, dins de la terra que està sota meu, i expulsar els meus rebrots a través de l'escorça de la terra que està sobre meu... Vull desplegar els meus tendres brots com a banderes que anuncien l'arribada de la primavera... Vull sentir la calor del sol sobre el meu rostre i la benedicció de la rosada matinal sobre els meus pètals!
I va créixer.
La segona llavor va dir:
Tinc por. Si impulso les meves arrels dins de la terra que està sota meu, no sé què trobaré en la foscor. Si m'obro pas per l'escorça dura que està sobre meu, puc fer mal als meus delicats rebrots... I si en deixar que els meus brots s'obrin un caragol intenta menjar-se'ls? I si obrís els meus capolls, un nen petit podria arrencar-me de la terra. No , serà millor que esperi fins que no hi hagi perill.
I esperà.
Una gallina de corral que buscava menjar afanyosament entre la terra de començaments de primavera va trobar la llavor en espera i ràpidament se la va menjar.
MAIG
Amb Maria, sortiu de pressa vers una nova terra!
Carta del XXI Capítol General
Ens sentim impulsats per Déu a sortir vers una nova terra, que faciliti el naixement d'una nova època per al carisma marista.
Suposa disposició a moure'ns, a desprendre'ns, a assumir un itinerari de conversió, tant personal com institucional, en els propers vuit anys.
Fem aquest camí amb Maria, guia i companya. La seva fe i disponibilitat envers Déu ens encoratgen a realitzar aquest pelegrinatge.
La “nova terra” d'una autèntica renovació de l'Institut ens demana un verdader canvi de cor.
JUNY
Els pilars de la meva vivència marista.
Alba Guerrero, marista laica México Central
Jesús, l'amic que convida a segguir-lo, a escoltar-lo, a sentir el seu amor i a compartir aquesta experiència de bondat i misericordia amb els meus alumnes;
Maria, la mare amorosa que em pren de la mà i m'ensenya el camí per arribar al seu Fill i com ser mare per als meus alumnes.
Marcel·lí, qui venç tots els obstacles que se li presenten a la vida i que sempre està atent i disponible per qui el necessita.
Tot això que ha canviat la meva vida tracto de comunicar-ho a qui em rodeja, parlant-los d'aquests tres models que són amb nosaltres, que sempre ens acompanyen en el camí de cada dia.”
JULIOL
Envia'ns bojos
Oh, Déu! Envia'ns bojos,
dels que es comprometen a fons,
dels que s'obliden de si mateixos,
dels que estimen amb quelcom més que paraules,
dels que lliuren la seva vida de veritat i fins a la fi.
Dóna'ns bojos, sonats, apassionats,
persones capaces de donar el salt més enllà de la seguretat,
vers la incertesa sorprenent de la pobresa;
dóna'ns bojos que acceptin barrejar-se amb la massa
sense pretensions de posar-se per damunt,
que no busquin superioritats per aprofitar-se'n.
Dóna'ns bojos, bojos del present,
enamorats d'un estil de viure senzill,
alliberadors eficients de tants esclavatges,
que estimin la pau i vagin amb el cor a la mà,
decidits a no trair,
capaços d'acceptar qualsevol tasca,
d'anar on faci falta, lliures i obedients,
espontanis i tenaços, dolços i forts.
Dóna'ns bojos, Bon Déu; dóna'ns bojos.
AGOST
Terra sobirana
Atharva Veda, XII, I. Text de la tradició hinduista.
Terra sobirana, sobre la qual ha sorgit l'amor, i els rius i les aigües, els aliments i les tribus humanes, sobre la que s'ha estès la vida que es mou í que respira, que la Terra ens doni de beure quan tinguem set!
De la Terra sorgeix tot l'aliment, la Terra que sosté tota vida, que no ens falti el bestiar que necessitem! L'amplia i generosa Terra ens dóna prosperitat i ens recobrirà amb el seu mantell.
Que la força nutritiva de la Terra ens faci prosperar, mentre ella també prospera. Ella és la mare. jo el seu fill.
La Terra que sosté pobles tan diversos, que viuen amb costums diferents segons els llocs que habiten i parlen llengües diferents, sorgeixi d'ella el benestar pels vivents.
Mare Terra, fes que m'estableixi amb saviesa i amabilitat en un bon lloc. Amb l'ajut del Pare Cel, tu, sàvia Terra, ajuda'm a trobar la sendera de la felicitat.
SETEMBRE
Ideari
Jeremies Soler
Faig per ser lliure, respectant com sou.
Junts construïm,
amb un bri d'esforç,
un món millor.
Que mai ningú s'ofengui
per una opinió.
Fem una vida
on hi càpiga tothom.
Acceptem el cos i l'ànima
com és.
Netegem-nos els ulls
de terrors.
Deixem ser
i siguem sense por.
Qui ens condemni
per ser nosaltres
està en l'error.
OCTUBRE
Poesiaula
És un somni la tardor,
es disfressa d'or i coure
i tramita entre boires
la crescuda de foscors.
Duu llum a les memòries,
hi emmagatzema sol d'estiu
i endreça nous projectes
entre esperances i enyors.
Ens col·loca els peus a terra,
ens treu la sorra d'entre els dits,
ens fa calçar mitjons i botes
per anar a buscar pinetells, rovellons i ceps.
És un somni la tardor
que ens regala tardes tristes
gotes d'aigua rere els vidres
i aventures noves dins els llibres.
És un somni la tardor.
NOVEMBRE
Construïm
Salm 127
Si el Senyor no construeix la casa,
és inútil l'afany dels constructors.
Si el Senyor no guarda la ciutat,
és inútil que vigilin els guardes.
És inútil que us lleveu tan de matí
i aneu tan tard a reposar,
per menjar un pa que us guanyeu a dures penes:
fins quan dormen, ell el dóna als seus amics!
L'herència del Senyor són els fills,
els descendents són la millor recompensa;
els fills que heu tingut quan éreu joves
són com les fletxes en mans d'un guerrer.
Feliç l'home que se n'omple el buirac!
Si discuteix a la plaça amb l'adversari,
no haurà de retirar-se avergonyit.
DESEMBRE
Si jo pogués escriure al cel,
ho faria amb mots d'escuma,
entre batecs de llum de lluna
i un silenci vell d'estels.
Escriuria un vers cantat,
escriuria un poema
per desitjar un bon Nadal
a tots els pobles de la Terra.
I pintaria un calendari
de reals tractats de pau
amb consells d'algun savi
accessibles sempre a diari.
Si jo pogués escriure al cel...
Bon Nadal!
UN MÓN PER COMPARTIR
GENER
UN MÓN PER COMPARTIR
Música i lletra original: Pablo Santamaría
Adaptació al català: Jordi Vivancos
Ens calen gestos de tendresarestar atents a allò que passa
Necessitem entendre'ns més que voler entendre-ho tot
Fer-nos més preguntes, no parlar sense dir res.
Creure en els germans,
posar-se en peu i caminar,
tenir paciència si el camí és difícil,
cal tornar a aixecar-se.
Hi ha algú al teu costat...
Tenim un món per compartir, que ens fa aprendre a decidir
Un món divers i de colors, per retrobar-se i estimar
Un món de crides i de llums, on dir que sí com féu Jesús
Tenim un món per connectar amb tota la humanitat
Un món que és un do, que és per gaudir, un món que ens parla de fraternitat.
Amb una promesa de fer coses noves per canviar el nostre jo aquí i ara.
Necessitem de vides joves
per treballar per la justícia.
Necessitem mostrar-nos tal com som més que ensenyar
Ser signes d'esperança, no de desesperació.
En nom de qui és Amor, cercar la pau i el perdó,
mirar-nos l'univers amb ulls apassionats.
I comprometre'ns ara, a fer un món millor.
FEBRER
SOLIDARIS AMB EL MÓN
(Aigua de la Roca, espiritualitat Marista)
120. El nostre món i les seves gents sempre necessiten esperança. Podem crear bellesa, podem destruir irracionalment, podem témer els altres. Si tendim a considerar-nos el centre de l'univers i pensar que la nostra forma de fer és l'«única bona», sorgiran conflictes en famílies i comunitats, però també entre nacions. Viure com a germans i germanes és un forma esperançadora i delicada de fer que les nostres diferències enriqueixin la nostra comunió. La fraternitat marista esdevé un signe d'esperança en un món cada vegada més necessitat de tolerància i pau.
MARÇ
QUARESMA
Raimon Panikkar
Quaresma vol dir quaranta dies abans de Pasqua,
d'entrenament per a la vida,
d'entrenament per a poder
prendre la vida a les nostres mans
i no deixar-nos menjar pel superflu,
perquè no ens manqui la força suficient
a l'hora de decidir amb llibertat.
Quaresma és el moment
per a la independència de cadascú,
per agafar la vida amb les nostres mans.
Quaresma vol dir no viure l'homogeneïtat,
l'avorriment d'un temps sempre igual.
No cal tenir diners,
un mínim per anar passant, però res més.
Fruir de la vida, fruir de la bellesa, fruir de les coses.
I si no estic una mica “buit”,
si estic ple, afartat i atapeït de coses,
no podré gaudir d'allò que està donat a tothom:
el sol, respirar, la natura, el verd
d'un arbre, una flor o un somriure.
Quaresma és un temps
de perdonar els deutes,
de reconciliació.
És l'hora de saber perdonar.
ABRIL
DONEM GRÀCIES
Tradició indígena Nord-americana, Iroqueses
Donem gràcies a la nostra mare, la terra, que ens sustenta.
Donem gràcies als rius i rierols, que ens ofereixen la seva aigua.
Donem gràcies a les herbes, que curen les nostres malalties.
Donem gràcies al blat de moro i a les seves germanes, mongetes i carabasses, que ens donen la vida.
Donem gràcies als arbres i arbustos, que ens proporcionen els seus fruits.
Donem gràcies al vent, que al moure l'aire s'enporta les malalties.
Donem gràcies a la lluna i les estrelles, que ens donen la seva llum quan el sol s'ha amagat.
Donem gràcies al nostre avi, He'no, que ha protegit els seus néts de bruixes i rèptils, i ens ha donat la seva pluja.
Donem gràcies al sol, que ha mirat la terra amb ull benefactor.
Finalment, donem gràcies al Gran Esperit, que inclou tota bondat, i ordena totes les coses per el bé dels seus fills.
MAIG
EL SOMRIURE DE MARIA
Si com Maria tens una gran capacitat per estimar, entrega la teva amistat.
Si com Maria et sents atreta per la veritat, entrega la teva sinceritat sense esperar.
Si com Maria creus que a dins teu portes la pau, sembra-la sempre per allà on vas.
Si com Maria hi ha als teus ulls un somriure serè, somriu sempre en mirar.
Si com Maria hi ha en tu l'actitud de perdonar i oblidar, ajuda el món a millorar.
El món es pot transformar i de tots nosaltres en depèn.
JUNY
COM MARCEL·Lí
Kairoi
Tu, Senyor, ens estimes tant,
que ens has donat la teva Mare.
Ella fa el mateix camí,
silent i humil, que tots nosaltres.
Marcel·lí va confiar,
estimant-la amb tot el cor,
com un nen que no té res,
li consagra el seu amor.
JO TAMBÉ, COM MARCEL·LÍ,
VULL SENTIR-TE MOLT A PROP.
ET CONFIO EL MEU CAMÍ,
JO TAMBÉ ET DONO EL MEU COR.
Tu m'ensenyes a pregar,
a escoltar Déu en el silenci.
Fes que aprengui del teu sí,
a ser fidel que mai no em cansi.
Marcel·lí es va fixar en tu
i ple de fe et va estimar.
Ben segur que el teu amor
estarà al nostre costat.
JULIOL
EL CEL DEL PARDAL
Anònim turc
Hi havia un pardal minúscul que, quan retrunyia el tro de la tempesta, s'estirava al terra i aixecava les potetes cap al cel.
-Per què fas això? -li va preguntar una guineu.
-Per protegir la terra, que conté molts éssers vius! –va contestar el pardal-. Si per desgràcia el cel caigués de sobte, t'adones del que passaria? Per això aixeco les potes, per aguantar-lo.
-Amb aquestes potes esquifides vols aguantar el cel immens? -va preguntar la guineu.
-Aquí cadascú té el seu cel -va dir el pardal-. Vés-te'n... tu no ho pots comprendre...
AGOST
QUE TOT ÉSSER ABASTI LA PAU INTERIOR
Pregària Budista
Que tota criatura tingui abundància de benestar i pau.
que tot ésser viu, el feble i el fort, l'alt i el baix,
el petit i el mitjà, el mitjà i el gran,
que tot ésser viu, vist o no vist, els que habiten lluny,
els que estan pròxims, els ja nascuts, els que esperen néixer,que tots abastin la pau interior.
Que ningú enganyi a un altre,
que cap menyspreï a un altre en cap situació,
que cap, per antipatia o odi, desitgi mal a un altre.
Així com la mare protegeix amb la seva vida al seu únic fill de qualsevol dany,
així, dins de tu, alimenta una preocupació il·limitada per tota criatura viva.
Mostra en el teu cor un amor sense límits per tot el món
en tota la seva altura, profunditat i extensió,
estima sense contenció, sense odi ni enemistat.
Després, quan estiguis dret o caminant, assegut o ficat al llit,
fins i tot vençut pel somni,
concentra la teva ment completament en això, d'això es diu
que és com viure aquí la vida divina.
SETEMBRE
PREGÀRIA PEL XXI CAPÍTOL GENERAL
Durant el mes de setembre d'aquest any se celebra el XXI Capítol General dels Germans Maristes, amb el lema Cors nous per a un món nou. Aquesta és la pregària que ha acompanyat el camí fins a arribar-hi i que continuarà present durant el Capítol.
Et lloem, Senyor, Déu nostre,
Pare, Fill i Esperit Sant.
Tu vas inspirar Marcel·lí Champagnat
per treballar pel teu Regne,
donar a conèixer Jesucrist i fer-lo estimar
en les circumstàncies concretes
de la gent del seu temps,
especialment els pobres.
Tu li vas donar Maria com a recurs ordinari
i model del «sí» il·limitat
per respondre la teva crida amb valentia i decisió.
Tu has atorgat a generacions de Germans i Seglars
el mateix zel per treballar,
per fer néixer la vida de Crist
en aquest món que canvia constantment.
Et donem gràcies
per les benediccions abundants
que vesses sobre el nostre Institut,
en tots els aspectes de la seva vida i missió.
T'agraïm
que el carisma marista
hagi crescut al llarg del temps
fins a esdevenir cada vegada més significatiu.
Ens alegrem amb els nombrosos homes i dones
que continuen compartint i mantenint viu
el somni de Marcel·lí
d'apropar els joves a Jesús i Maria.
Som Champagnat dels temps moderns,
conscients dels reptes que se'ns plantegen
en les realitats del món i dels joves.
Omple'ns de saviesa perquè vegem clarament
el camí pel qual ens condueixes,
a fi que puguem continuar essent signes
de la teva presència amorosa en els nostres dies.
Dóna als delegats del nostre XXI Capítol general
obertura de ment i generositat de cor
perquè sàpiguen interpretar els signes dels temps.
Inspira'ls perquè discerneixin sincerament
el que Tu vols per al nostre Institut.
I mentre avancem en la fe, l'esperança i l'amor
envers els dos-cents anys de presència marista
entre els joves,
crea en nosaltres, cors nous per a un món nou.
OCTUBRE
OCTUBRE
Poesiaula
Sostre ocre
escombrant el cel,
tardes que minven
signades pels estels.
I les nits,
que escalen el temps
beneint vells somnis,
creixen molt lentament.
Dibuixem als núvols projectes,
s'esvaeixen alguns com el fum,
d'altres esclaten fets reptes
mentre reneix entre branques la llum.
NOVEMBRE
OBRIR LA PORTA DEL COR
Adaptat per Pep Alamán
Hi ha un quadre famós que representa Jesús en un jardí fosc. En la mà esquerra té una làmpara que il•lumina l'escena. Amb la mà dreta truca a una porta gran i fosca. Quan el pintor va mostrar el seu quadre per primer cop en una exposició, un visitant li va fer notar un detall curiós:
-Al seu quadre hi ha un error: la porta no té maneta per poder-la obrir.
-No és cap error -va contestar el pintor-. Aquesta porta representa la porta del cor humà. ...I només es pot obrir des de dintre...
Déu també ha trucat a la porta del teu cor. Ho ha fet per mitjà de persones que estaven al teu costat i que demanen la teva ajuda, la teva companyia, la teva comprensió... ¿Li obres la porta?
DESEMBRE
M'AGRADA EL NADAL
Dàmaris Gelabert "Cançons + noves"
M'agrada el Nadal faig petons i regals,
els carrers i els balcons plens de llums i colors.
M'agrada el Nadal un pessebre com cal,
Pastorets i torrons i cançons vora els foc.
Quan miro la nit veig el vidre entelat,
Escric amb el dit Bon Nadal i un desig.
Vull un tall de torró pel pastor Rovelló
I carbó dins un sac pel dimoni escuat.
Vull un somni de neu per baixar amb un trineu.
Poder veure el rei blanc fent de mag un instant.
M'agrada el Nadal faig petons i regals,
els carrers i els balcons plens de llums i colors.
M'agrada el Nadal un pessebre com cal,
Pastorets i torrons i cançons vora els foc.
Quan miro la nit veig el vidre entelat,
Escric amb el dit Bon Nadal i un desig.
Vull pujar dalt del cel per fer surf amb l'estel,
Fins l'estrella d'Orient que s'apaga i s'encén.
Vull que em donis cançons i un sac ple de petons
I un dibuix d'aquest món sense mals ni canons.
Connecta't a la Vida!
GENER
Saps dir-me per què estic aquí
Amb mil preguntes que no sé
la solució és a les mans teves i meves
Què és el que em fa a mi sospirar,
el que m’empeny a anar buscant?
Per què el regal és la teva vida?
Moltes cançons per anar cantant
I milers d’històries per somiar
Està clar que viure no és deixar que el temps passi
Cansat de ser només espectador,
He passat del blanc i negre al color
No vull, no vull desaprofitar-ho
UHHH CONNECTA’T A LA VIDA I VOLA
UHHH DESCOBRIRÀS QUE AVUI T’ESPERA
UNA AVENTURA QUE ESTÀ FETA PER A TU
AMB QUÈ PODRÀS GAUDIR I PODRÀS SER FELIÇ
AMB QUÈ PODRÀS GAUDIR UNA VIDA AMB SENTIT
Jo tinc mil models que puc seguir
Plens d’alegria, gent feliç
I sé que molts els tinc amb mi cada dia
Connecta amb Maria i Champagnat,
Connecta amb la solidaritat,
Amb tots aquells que ara, saps?, et necessiten.
UHHH CONNECTA’T A LA VIDA I VOLA...
Vull aprendre a valorar
Cada moment, siguin bons o que vinguin maldades
No tinc perquè dissimular
Em deixaré trobar perquè tu i jo ens connectem.
Versió en català de l’original
d’Óscar Montejo i Roberto González.
FEBRER
No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica, sense haver estat feliç, sense haver augmentat els teus somnis.
No abandonis les ganes de fer de la teva vida alguna cosa extraordinària.
No deixis de creure que les paraules i les poesies sí que poden canviar el món.
La vida és desert i oasi. Encara que el vent bufi en contra, la poderosa obra continua: tu pots aportar una estrofa.
Valora la bellesa de les coses simples.
Gaudeix del pànic que et provoca tenir la vida per endavant.
Aprèn dels qui et poden ensenyar. Les experiències dels qui ens han precedit, dels nostres «poetes morts», t’ajuden a caminar per la vida.
La societat d’avui som nosaltres: els «poetes vius».
No permetis que la vida et passi a tu sense que la visquis...
El club dels poetes morts
MARÇ
L’espirall de l’alba
alena amb els teus llavis
al fons de vies desertes.
Són llum perla als teus ulls,
dolces gotes de l’alba
sobre els negres turons.
El teu pas i el teu hàlit
com la brisa de l’alba
submergeixen les cases.
S’estremeix la ciutat,
llencen flaire les pedres,
ets vida i despertar.
Estrella extraviada
en la claror de l’alba,
remoreig de la brisa,
tebiesa i respir –
és la nit que s’acaba.
Ets la llum i el matí.
Cesare Pavese
ABRIL
La Mirada Interior
Si el que vols és trobar, la bellesa de la vida
Ves i busca dins el teu cor,
Abans de girar-te cap al món.
Si el que vols és trobar el misteri de la vida
Ves i busca dins el teu cor,
A través de la mirada interior.
Hi ha molt més del que pots veure
Ves i explora dins del teu univers interior
Allà veuràs que hi ha una força
que és la que fa que
tot sigui allà on està
Irradia pau
Irradia llum
Irradia harmonia, sigues tu.
Si el que vols és trobar, la bellesa de la vida
Ves i busca dins el teu cor,
Abans de girar-te cap al món.
Si el que vols és trobar el misteri de la vida
Ves i busca dins el teu cor,
A través de la mirada interior.
Obre de bat a bat
Les portes del tresor que s’amaga
A dintre del teu cor.
No ho dubtis
Banyat en la quietud
De l’aigua clara
On trobaràs l’essència d’aquell que vols ser tu.
Mira l’interior
Si el que vols és trobar, la bellesa de la vida
Ves i busca dins el teu cor,
Abans de girar-te cap al món.
Si el que vols és trobar el misteri de la vida
Ves i busca dins el teu cor,
A través de la mirada interior.
Obre el teu cor al món, veuràs que tot ho pot la mirada interior.
Marian Van de Wal
MAIG
Rostre de dona
Homentage a la dona llatinoamericana
Ben d’hora, de matinada,
el sol encara no ha sortit,
un dia nou es desperta
i amb ell la il·lusió
per tot allò que visc.
Tu que beneeixes ma llar
dóna’m força d’estimar
perquè jo pugui lluitar.
Tu has beneït el meu ser,
recorda ma dignitat
a qui la vulgui robar.
SÓC DONA I EM SENTO FORTA.
VULL VIURE DES DE LA LLIBERTAT.
OBRO ELS MEUS BRAÇOS AL MÓN.
SOMNIO QUE UN DIA TOT CANVIARÀ.
MENTRE NO ARRIBA EL MOMENT
VULL SER FIDEL A MA REALITAT
DE DÓNA FERMA QUE LLUITA
PERQUÈ NO FALTI A LA TAULA EL PA.
Sóc feliç amb el que visc,
la vida em corre per dintre,
les meves mans són les teves
i en elles te’ns mostres
amb rostre de dona.
Tu que beneeixes ma llar
dóna’m força d’estimar
perquè jo pugui lluitar.
Tu has beneït el meu ser,
recorda ma dignitat
a qui la vulgui robar.
Kairoi
JUNY
En el nucli de l’espiritualitat marista
trobem la humilitat. Es manifesta
en una actitud de senzillesa
en la nostra forma de relacionar-nos
amb Déu i amb els altres.
Aquesta actitud sorgeix de l’experiència de
Marcel·lí i els primers germans.
De la seva mare (Maria Teresa Chirat),
aprengué a confiar en la Providència de Déu;
de la seva tia (Lluïsa Champagnat),
aprengué l’entrega filial en el braços d’aquest Déu;
del seu pare (Joan Baptista Champagnat),
aprengué la sinceritat i l’honestedat;
de les alegries i lluites de la vida,
aprengué ser humil i tenir confiança.
La primera generació de germans
eren joves procedents d’un entorn
similar al de Marcel·lí.
Totes aquestes circumstàncies providencials
donaren lloc a una espiritualitat senzilla,
que toca de peus a terra.
Aigua de la Roca, núm. 33 i 34
JULIOL
DESAPRENDER. REINAUGURAR LA VIDA
Desaprender la guerra, realimentar la risa,
deshilachar los miedos, purificar la brisa.
Anteponer lo ajeno,
curarse las heridas
Desconvocar el odio, desestimar la ira,
Rehusar usar la fuerza, rodearse de caricias,
Reabrir todas las puertas, rendirse a la Justicia.
Rodearse de caricias.
Rehabilitar los sueños, penalizar las prisas, indemnizar al alma,
sumarse a la alegría.
Humanizar los credos, sitiar cada mentira,
adecentar la Tierra, reinaugurar la Vida.
Sumarse a la alegría, reinaugurar la Vida.
Luís Guitarra
AGOST
Diego no coneixia el mar.
El pare, Santiago Kovadloff,
el va portar a descobrir-lo.
Van viatjar al sud.
Ell, el mar, estava més enllà
de les altes dunes, esperant.
Quan el nen i el seu pare van arribar per fi
a aquells cims de sorra,
després de molt caminar,
el mar va esclatar davant els seus ulls.
I va ser tanta la immensitat del mar,
i tant el seu fulgor,
que el nen va quedar mut per tanta bellesa.
I quan per fi va aconseguir parlar,
tremolant, balbucejant,
va demanar al seu pare:
- Ajuda'm a mirar!
Eduardo Galeano
SETEMBRE
Cançó després de la pluja
Ara el que cal és que tot recomenci:
els pollancres i els tells a la vora del riu
i les flors al jardí d'hivern,
els homes que treballen fora vila
i les cases incertes del raval,
les dones i els infants,
el soroll del carrer
i el de les fàbriques
i l'aigua sota el pont,
els que van i els que vénen
i els que no van ni vénen.
Ara el que cal és que tot recomenci:
la veu i el gest
on no hi ha veu ni gest,
els camins que no menen enlloc
i la incertesa del vent,
el que encara no hem dit
i el que encara no hem pensat,
el que voldríem i el que no voldríem,
el que és bell i llunyà
i el que és pròxim i obscur.
Ara el que cal és que tot recomenci;
ben certament,
el que més cal
és l'esforç de recomençar
un cop més encara.
Miquel Martí i Pol
OCTUBRE
La responsabilitat és de tots
Aquest és un conte sobre Gent anomenada Tots, Algú, Qualsevol i Ningú.
S’havia de fer un treball important i Tots estaven segurs que Algú el faria.
Qualsevol l’hauria pogut fer, però Ningú el va fer.
Algú es va enfadar per això, perquè era feina de Tots.
Cadascú pensà que Qualsevol el podria fer, però Ningú es va assabentar que Tots no el farien.
Tots van culpar Algú, quan Ningú va fer el que Qualsevol podia haver fet.
NOVEMBRE
Un bon dia una senyora va entrar en una botiga que tot just acabaven d’inaugurar a la plaça del mercat i per sorpresa seva va descobrir que Déu es trobava darrere del mostrador.
Què venen aquí? –li va preguntar.
Tot el que el teu cor desitgi – li va respondre Déu.
Sense atrevir-se a creure el que estava sentint,
Es va decidir a demanar el millor que un ésser humà podia desitjar:
- Desitjo la pau de l’esperit, amor, felicitat, saviesa, absència de qualsevol por – va dir. I després de dubtar una mica va afegir:
- No només per a mi, sinó per a tot el món.
Déu li va somriure i li va dir:
- Crec que no m’has entès, estimada. Aquí no venem els fruits. Aquí venem únicament les llavors.
DESEMBRE
EL PESSEBRE
Ning, nang, ning, nang!
Les campanes de Nadal
Han despertat el pessebre.
Fan trip, trap, patrip, patrap,
Tres camells. Ningú no sap
de quines dreceres vénen.
Xup, xup, xup...
Al tupí fumat i brut,
la sopa bull tant, que vessa.
Tric, catroc, catric, catroc,
els pastors van amb esclops
i samarretes ben calentes.
Be, be, be!
L’ovella no sap per què
tot suro i no pas herba.
Una dona està rentant
i no fam pim, pam, pim, pam.
Té el picador sempre enlaire
perquè el riu és un mirall
i no vol trencar el cristall!
Joan Raspall
On et porti el cor ... de Champagnat
GENER: Viure amb amor
Josep-Maria Alimbau i Argila
La justícia sense amor et fa dur.
La intel·ligència sense amor et fa cruel.
L’amabilitat sense amor et fa hipòcrita.
La fe sense amor et fa fanàtic.
El deure sense amor et fa malhumorat.
La cultura sense amor et fa distant.
L’ordre sense amor et fa complicat.
L’agudesa sense amor et fa agressiu.
L’honor sense amor et fa arrogant.
L’apostolat sense amor et fa estrany.
L’amistat sense amor et fa interessat.
El posseir sense amor et fa avariciós.
La responsabilitat sense amor et fa implacable.
El treball sense amor et fa esclau.
L’ambició sense amor et fa injust.
FEBRER: Amb un gran amor
Xavier Morlans
Després de tant de temps d’analitzar-te,
potser ja és el temps de caminar.
Després de tant de temps de donar-hi voltes,
potser ja és el temps d’aprendre a estimar,
posar-te dempeus, assumir la teva història
i fer les paus amb el teu passat.
Algú ja fa temps, prop de les estrelles,
va dir el teu nom amb un gran amor.
Ell no decideix el que tan sols a tu et toca,
però Ell té poder, si li obres el cor.
Ell va desfer el teu encanteri damunt d’una creu,
obrint el seu cor amb un gran amor.
MARÇ: Un cor nou
Charles Singer
Un cor nou
Durant un temps callaré.
M’envoltaré de silenci
i de solitud
i serà com en ple desert.
Us escoltaré,
Senyor,
i us veuré
assegut a la taula de Zaqueu, el rapinyaire,
i obrint els ulls del cec;
plorant la mort de Llàtzer, el vostre amic,
i fent aixecar
els qui ja no podien més;
perdonant els que criden injúries,
donant-ho tot;
el vostre cos,
la vostra sang,
la vostra vida
i el vostre goig d’estimar
sense guardar-vos res per a vós.
Les vostres paraules,
les assaboriré
com el pa fresc de bon matí.
Les guardaré dintre meu,
i s’escolaran en mi
com una música.
Me les lligaré a les mans,
i en mi, com en la terra,
hi cavaran solcs.
Per tal de viure d’acord amb el cor de Déu,
cremaré el que és inútil:
les meves ires i la meva duresa,
les meves tristeses
semblants a l’aigua negra
que llisca sota el pont,
i el meu desig de tenir sempre raó.
Ho cremaré al foc de Déu
i llençaré les cendres,
i el meu cor serà nou
com el sol del mati
sorgint de la boira de la nit.
ABRIL: Sigues lliure
Carles Buetas
Fes del teu missatge una gran vida
del teu eslògan, l’orient on vols anar.
Deixa el teu cor bategar lliure,
deixa plorar els teus ulls
quan veus la realitat,
però viu el risc d’aquell qui creu en un misteri
i vol estendre ja les ales sens por a volar
SÍ, PROVEM-HO JA, SEREM PERSONES LLIURES
SI NO DEIXEM QUE ENS VISQUIN LA VIDA
Potser vius d’un món de fantasia,
d’esquemes prefixats, ferides del passat.
Si t’és difícil sortir del ritme,
d’anar contracorrent, fa por ser un mateix.
No vulguis passar tots els teus dies consumint-te!
No vulguis ser home esclau i SIGUES LLIURE!
MAIG: Obrir el cor
Mare Teresa
Un dia, vaig recollir al carrer un home que semblava bastant ric. Anava completament begut. Estava tan borratxo que no s’aguantava dret! El portaren a la nostra llar. Les germanes el tractaren amb afecte, amb cura i bondat.
Quinze dies després, digué a les germanes:
-Germanes, el meu cor s’ha obert. Gràcies a vosaltres he entès que Déu m’estima. He sentit la tendresa del seu amor per mi. Vull tornar a casa.
L’ajudàrem a preparar-se per a anar-se’n a casa. Al cap d’un mes va venir a la nostra llar i donà a les germanes el seu primer xec. Els va dir:
- Facin per altres persones el que varen fer per mi.
I se n’anà, convertit en persona nova.
L’amor li havia tornat la família, la tendresa dels seus fills, l’estima comprensiva de la seva esposa.
Preguem Nostra Senyora que ens ensenyi a estimar i a tenir valor per a compartir.
JUNY: On et porti el cor de Champagnat
Xavi Gual
És l’albada que reneix, la història que es repeteix,
la trobada que no ens deixa indiferents.
Dia a dia noves crides, passa a passa el cor ben ferm,
a formar família entorn la seva veu.
Desplaçant les nostres mans a les fronteres d’aquest món
i centrant la vida en Crist Ressuscitat.
Tot construint sobre la roca la fe, l’esperança caritat, tu hauràs de ser:
UNIVERSAL EN LA TEVA DONACIÓ ARA I AQUÍ
I BEN CONCRET EN EL TEU SERVEI A TOT EL MÓN D’AVUI.
GENERÓS EN L’ENTREGA LA TENDA EIXAMPLARÀS
CREARÀS I VIURÀS EN FRATERNITAT.
SENZILLESA, MODÈSTIA, HUMILITAT SEMPRE VIURÀS
DES DEL PESSEBRE, LA CREU I TAMBÉ DES DE L’ALTAR,
SENSIBLE SEMPRE A LA NECESSITAT HAURÀS D’ANAR
ALLÀ ON ET PORTI EL COR DE CHAMPAGNAT.
Calen joves amb impuls, constructors d’un Regne nou,
que confiïn en la Mare igual que ell.
Ben atents a cada signe una resposta cal donar,
de l’Església nova vida sorgirà.
Ser conscients que allò que és nou avui ens demana novetat.
Tot trencant esquemes des de la creativitat,
però fidel a l’Evangeli i disponible a noves crides caldrà ser:
JULIOL
Chandogya Upanishad. Índia, s.VIII-VI aC.
És l’espai exterior a l’home, l’espai interior de l’home,
l’immutable,
llum que brilla allà en el cel, llum que brilla en l’interior,
l’U, venerable, absoluta pau,
més petit que un gra d’arròs, que un gra d’ordi, que un gra de mostassa,
habita en el meu cor.
Més gran que la terra, més gran que l’atmosfera, més gran que el cel,
més gran que els móns, habita en el meu cor.
AGOST: Ho diràs als teus fills
Michel Quoist
“Els diràs que és bonic.
Els ho diràs abans que es desvetlli en ells el desig, qQue aquesta vida que ve de lluny, un dia va néixer en ells, fruit del desig del seu pare i del de la seva mare quan el seu cor va dir sí als seus cossos que s’enllaçaven.
Els diràs que és bonic
quan els seus pensaments, els seus somnis i les seves nits, bruscament,
s’il·luminaran per la llum d’una mirada,
secretament temptats per la silueta d’un cos.
Els diràs que és bonic perquè és, en ells, el riu de la vida,acudint des del fons del temps, que avui s’obre pas en el seu cos, ara ja massa petit.
Perquè és l’alenada d’amor, vinguda de l’infinit, que fa bategar el seu cor...
I en busca un altre per bategar al mateix ritme...
Perquè és un jove, oh meravella, que esdevé font, i no solament riu, mentre que un home neix quan l’infant s’esborra.”
SETEMBRE: UN COR, UNA MISSIÓ
Assemblea Internacional Missió Marista
Maurice Goutagny/Toni Torrelles
El teu camí, Senyor, és un camí de Pasqua
on cada dia passes per dir-nos que ets present.
Tu ens fas descobrir la passió del teu cor
que sap obrir horitzons als joves de tot temps.
Tu mires amb nosaltres la misèria del poble
i tu vols que amb tots ells et donem a conèixer.
TU ENS DONARÀS LA FORÇA
PER OBRIR EL CAMINS
PER TAL QUE EL MÓN CANVIÏ
I QUE HI GUANYI LA VIDA!
EL COR DE MARCEL·LÍ
ÉS UN COR PLE DE LLUM
I S’OBRE MÉS ENLLÀ,
SUPERANT LES FRONTERES.
Vine, Senyor, amb nosaltres i aprofundeix la fe.
Dóna’ns la confiança que va omplir Maria.
Per la fe som capaços d’anunciar als infants
que tu ets germà nostre, que tu ets “El qui viu”.
Ara ens vols solidaris de la missió pasqual
allà on viuen juntes l’angoixa i l’esperança.
OCTUBRE: El telèfon
Michel Quoist
Acabo de penjar. Per què m’ha trucat?
Ah, ja ho entenc, Senyor.
He parlat massa i no he escoltat res.
Perdona’m, Senyor, m’he posat a parlar i no he dialogat.
He imposat la meva idea i no la he intercanviada.
I com que no he escoltat, no he après res.
I com que no he escoltat, no he aportat res.
I com que no he escoltat, no hem “combregat”.
Perdona’m, Senyor, perquè jo estava “combregant”.
I ara estem –sense comunicació- desunits.
NOVEMBRE
Anthony de Mello
“Una creença religiosa”, va dir el Mestre, “no és una afirmació de la Realitat, sinó un indici, una pista de quelcom que és un Misteri i que queda fora del pensament humà. En definitiva, una creença religiosa no és més que un dit apuntant a la lluna.
Algunes persones religioses mai van més enllà de l’estudi del dit.
Unes altres es dediquen a llepar-lo.
I unes altres utilitzen el dit per treure’s els ulls. Aquests són els fanàtics a qui la religió ha deixat cecs.
En realitat, són poquíssimes les persones religioses el suficientment objectives com per veure el que el dit assenyala. I a aquestes persones que han superat la creença, se les considera blasfemes”.
DESEMBRE
Miquel Martí i Pol
No em malvendré el silenci. D’aquest cos
en conec els topans i les dreceres
i n’estimo els esclats, les defallences;
no hi visc a pler, però hi visc i això em basta.
No em malvendré el silenci ni l’espai
feixuc de mi mateix i dels projectes
desmesurats que em poblen i m’exalten.
Amb els dits balbs de tant palpar memòries
m’inscric a tota mena de propòsits
de goig i d’esperança.
Fonda i clara,
la veu que em repeteix proclama vida.
Arrisca't a somiar... actua!
GENER: Arrisca’t a
córrer riscos
Autor desconegut
Riure és córrer
el risc de semblar tonto.
Plorar és arriscar-se a semblar sentimental.
Apropar-se a altre ésser és arriscar-se a comprometre’s.
Mostrar emoció és arriscar-se que se’t conegui.
Sotmetre a la gent les teves idees i somnis és posar-los en perill.
Estimar és córrer el risc de no ser correspostos.
Viure és arriscar-se a morir.
En tota esperança hi ha el risc de la desesperança.
En tot intent, el risc de fracassar.
Però els riscos s’han d’afrontar,
perquè el major perill en aquesta vida és no arriscar res.
Perquè qui gens arrisca, gens fa, gens té, gens és.
Tal vegada pugui estalviar el sofriment i dolor,
però al cap i a l’últim no pot aprendre,
ni sentir, ni canviar, ni créixer, ni estimar, ni viure.
Encadenat per les certeses serà un esclau, sacrificarà l’ésser
lliure.
Solament arriscant es consagra la llibertat.
FEBRER: Actua per la pau
Treballa cada dia per la pau com Martin Luther King (1929-1968). Religiós
nord-americà, premi Nobel de la Pau, un dels principals capdavanters
del moviment per a la defensa dels drets fonamentals i important valedor de
la resistència no violenta davant la discriminació racial.
• Si sabés
que el món s’acaba demà, jo, avui encara, plantaria un arbre.
• Si ajudo una sola persona a tenir esperança, no hauré
viscut en va.
• Hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos, però
no hem après el senzill art de viure com a germans.
• Si l’home no ha descobert per què morir, no és digne
de viure.
• Res que un home faci l’envileix més que permetre’s
caure tan baix com per odiar algú.
• La nostra generació no s’haurà lamentat tant dels
crims dels perversos com de l’escruixidor silenci dels bondadosos.
• Una nació que gasta més diners en armament militar que
en programes socials s’apropa a la mort espiritual.
• Res s’oblida més a poc a poc que una ofensa; i res més
ràpid que un favor.
• En el món no hi ha res més perillós que la ignorància
sincera i l’estupidesa conscient.
• La violència crea més problemes socials que els que resol.
MARÇ: Actua contra
el deute extern
El deute extern és la quantitat de diners que els països més
pobres deuen als bancs, governs i altres institucions de països desenvolupats
com a pagament d’allò que els van prestar fa uns 30 anys.
Més informació: www.quideuaqui.org
Imperi després d'imperi
ens van conquerint.
Ens arrenquen de les entranyes de la Mare Terra.
Ens converteixen en esclaus, dependents, subdesenvolupats.
I, al final, resulta que som nosaltres els deutors!
D’un deute «extern», perquè no l’hem fet nosaltres.
D’un deute «etern», perquè no podrà pagar-se
mai.
Que l’hem pagat, però amb excés de fam, de misèria
i de mort prematura.
Que no volem pagar,
perquè és pecat «mortal» cobrar-la i pagar-la.
Quan ens pagaran l’or, la selva, la sang,
la pau i el futur que ens han arrabassat?
Pagar el deute extern és morir, i nosaltres volem viure!
«No mataràs», no cobraràs deutes mortals.
Pagarem, això sí, tots junts, l’únic deute: el de
l’amor.
I serem una sola família, la filla humana de Déu.
Pere CASALDÀLIGA
ABRIL: Arrisca’t a
somiar la Bona Notícia
Realitzar-te? Dubtaries
davant una opció per temor d’equivocar-te? No invoquis més
la teva pròpia tenebra per encobrir el teu rebuig. Feliç qui retira
la mà dels seus ulls i assumeix el risc d’avançar amb la
confiança de la fe com a suport. Realitzar-te? Arriba a ser allò
que ets en el cor del teu propi cor... I s’obren les portes de l’esperit
de la infantesa, meravellar-se d’un amor. Brolla de tu una font d’alegria.
No l’eufòria, ni una alegria, sinó la joia que ve del cor
de les fonts de l’eternitat.
Germà Roger de Taizé
MAIG: Arrisca’t a
mirar més enllà
Cançó Cap al Cel, de Menaix a Truà
No tinc por de perdre el
nord,
no tinc por de caure en l’error.
El que crec és el que sóc,
però sé que no tinc temps per aprendre-ho tot.
No tinc por d’oblidar-ho tot,
de tornar enrere i començar de nou.
No m’agrada la gent decent,
tampoc m’importa quan sóc transparent.
Potser tu em diràs què fer.
Abans que sigui massa tard
aixecaré les mans,
miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.
No tinc temps per perdre
el temps,
quan no mires tot passa corrent.
Tothom s’ofega quan tot va bé,
em sembla que el món gira del revés.
Potser que em diguis què m’està passant,
on tothom se sent lliure em sento empresonat.
Potser tu em diràs què fer,
quan encerti o ensopegui potser em diràs què fer.
No tinc por de perdre-ho
tot,
el que tinc no és el que sóc.
JUNY: Actua per a millorar
el món
Frena la propaganda postal. No deixis que t’enviïn tants papers que
ni et mires.
Fes servir un detergent net i ecològic.
No malgastis paper inútilment.
Recicla el vidre, el paper i les llaunes metàl·liques.
Calenta amb l’energia necessària: la mínima possible.
Estalvia aigua.
Dutxa’t amb poca aigua.
Usa benzina sense plom (quan tinguis cotxe, és clar).
Compra usant bosses permanents. Les de plàstic són molt dolentes.
Elimina el suro blanc.
No compris productes que estiguin embalats.
No malbaratis l’energia.
Ventila de forma natural. Obre finestres, no interruptors.
Comparteix el cotxe.
Usa piles recarregables.
Recicla electrodomèstics, roba i cotxes.
Fes refugis de vida silvestre.
Protegeix les selves tropicals.
Planta un arbre.
No condueixis tant. Vés-hi a peu, amb bici o amb transport públic.
Inicia un programa de reciclatge.
Participa tot el que puguis: difon aquestes idees, fes-te d’un grup ecologista...
La llista de coses per fer és molt llarga.
Pensa si pots fer més coses. Si trobes que ens deixem alguna cosa, no
perdis el temps i fes-ho.
JULIOL: Arrisca’t
a pregar diferent
Roberto Borda de la Parra
Germà meu, que restes
aquí al costat,
germana meva, amb qui comparteixo, segur, la terra que trepitgem,
no és molt però és l’essència.
Respectat sigui el teu nom;
en totes les llengües del món.
Fem junts una terra que no exploti ningú;
que a ningú relegui als marges.
Una terra en la qual tot allò que és un regal: l’aigua,
l’aliment, el vent, el sòl... romangui en mans de tots i totes;
i d’aquesta forma el regne d’Aquell a qui anomenem Pare vagi venint;
a la terra, al mar, a cada racó on un germà se sent estimat i
disposat a estimar.
Que el nostre pa, germà,
germana, sigui el d’avui,
i si avui cap dels dos no té pa, truqui a la porta de l’altre,
i potser ens quedarem amb l’estómac mig buit,
però mai amb el cor ressec; perquè la meva taula és la
teva taula,
i la meva casa no és la meva casa, és casa de tots i totes.
I perdona’m si en algun moment tot això se m’oblida; i de
cop i volta crec que el nostre Pare no és tan nostre i és més
meu,
perdona’m i ajuda’m.
Recorda’m, llavors, que el dolor del món és també
meu
i que, si jo vaig dient que el meu Pare és nostre,
no puc retirar els meus ulls, parar les meves mans.
I no et preocupis, aquest
pacte és mutu,
si jo en algun moment em sento ofès per tu, t’ho faré saber.
D’aquesta manera podrem construir de nou;
que la manera de lliurar el mal a la nostra terra és sentint els seus
mals,
i a partir de la vida compartida amb el germà... construir, caminar,
estimar.
Així sigui, germà, germana.
AGOST: Arrisca’t a
viure la VIDA
Dos llavors jauen costat a costat en la fèrtil terra de la primavera.
La primera llavor va dir:
- Vull créixer! Vull impulsar les meves arrels fons, dins de la terra
que està sota meu, i expulsar els meus rebrots a través de l’escorça
de la terra que està sobre meu... Vull desplegar els meus tendres brots
com a banderes que anuncien l’arribada de la primavera... Vull sentir
la calor del sol sobre el meu rostre i la benedicció de la rosada matinal
sobre els meus pètals!
I va créixer.
La segona llavor va dir:
- Tinc por. Si impulso les meves arrels dins de la terra que està sota
meu, no sé què trobaran en la foscor. Si m’obro pas per
l’escorça dura que està sobre meu, puc fer mal als meus
delicats rebrots... I si en deixar que els meus brots s’obrin un caragol
intenta menjar-se’ls? I si obrís els meus capolls, un nen petit
podria arrencar-me de la terra. No, serà millor que esperi fins que no
hi hagi perill.
I esperà.
Una gallina de corral que buscava menjar afanyosament entre la terra de començaments
de primavera va trobar la llavor en espera i ràpidament se la va menjar.
MORALITAT D’AQUEST RELAT: Aquells de nosaltres que ens neguem a arriscar-nos
a créixer i no tenim el VALOR per fer-ho podríem ser engolits
per la vida.
SETEMBRE: Arrisca't a compartir
Quan escoltes la paraula compartir et sembla que et demanen alguna cosa i no
penses en què, potser, t’ofereixen alguna cosa. Perquè compartir
suggereix la possibilitat de ser persona, d’esdevenir germà o germana,
de sentir que els altres també són importants. Compartir t’ofereix
la possibilitat de créixer, de deixar de ser un pur jo que només
pensa en ell mateix. Compartir forma part de l’aventura humana necessària,
apassionant, arriscada. Acceptaràs compartir?
Toni Torrelles, germà marista
L'amor que no es comparteix acaba en solitud. El temps, la llibertat, els diners...,
quan són compartits, assoleixen una nova dimensió. Sovint hem
imaginat que la felicitat rau a tenir moltes coses quan, de debò, s'arrela
en la gratuïtat d'un cor que estima, que conviu, que s'esforça,
que espera.
Lluís Serra, germà marista
OCTUBRE: Actua amb les mans
Si guardes les teves mans,
es fa fosc,
algú s’amaga i es refreda,
algú cala i sentirà soledat.
Si allargues les teves mans, es fa de dia,
algú s’apropa i somriu,
algú confiarà i esperarà.
Si tanques les teves mans, és de nit,
algú s’encongeix i s’empetiteix,
algú té por i sofrirà més.
Si obres les teves mans, és de dia,
algú s’aixeca i s’anima,
algú s’alegra i pacificarà.
Si desuneixes les teves mans, l’ombra,
algú sospira i enyora,
algú s’entristeix i plorarà.
Si uneixes les teves mans, migdia,
algú s’eixampla i floreix,
algú agraeix i estimarà.
NOVEMBRE: Arrisca’t
a descobrir l’altre
Cançó Extranjero, de Migueli
No decir bien sí
o no,
no conseguir lo que espero;
será que otros a mi hambre
le llamen lo que no quiero,
será ser de otro color,
será no estar en lo cierto,
será no sentir pasión
en las fiestas de los pueblos.
Extranjero, ¿qué será eso de extranjero?
Será no sentir calor,
no tener amigos cerca,
que te exploten sin problemas,
que la frialdad te endurezca;
tal vez, a tu alrededor,
un cerco de indiferencia
y fronteras de rechazo,
de incomprensión, de impaciencia.
No mirarte al corazón,
que no valoren tus hechos,
que el dolor te obligue a huir
y a morir en el Estrecho,
que sufras y te culpemos,
de miserias en extremo,
guerras, hambre, dictadores,
y no nos solidaricemos.
Extranjero, ¿qué será eso de extranjero?
Sí, mi hermano, tú,
extranjero,
tú, que nunca lo sentiste,
tú, que te crees muy dueño
y a compartir te resistes,
como si el canto y los aires
de la tierra fueran nuestros,
como si el río y los valles
no tuvieran ya su Dueño.
Extranjero, ¿qué será eso de extranjero?
DESEMBRE: Arrisca’t i posa’t en camí
El Déu de Jesús et diu: posa’t en camí vers el país
que jo t’ensenyaré. Que no és quedant-se quiet que descobriràs
la terra promesa.
Més que res jo t’he fet lliure perquè tu puguis decidir
d’estimar.
Jo sóc el Déu que somriu i que no para de donar la mà.
Jo sóc el Déu que es dóna als altres.
Vés, no tinguis por: el món està encara per fer.
La dona i l’home s’han de construir.
L’amor s’ha de tornar a inventar.
Travessaràs terres i terres i cap d’elles no és encara la
terra que t’he promès. Totes són terres de pas. Però
quan tu comparteixis amb un altre el que portes al sarró, quan tu t’exposes
per un altre, pels altres, fas que la terra que trepitges esdevingui terra promesa,
perquè el signe de la promesa és l’Amor.
Jo començo ja a caminar pel camí del teu futur i t’espero:
el que has de viure no és darrera teu, sinó davant.
La Bona Nova de Jesucrist et guiarà. Quan el sol es pongui: en plena
nit serà foc i llum.
Jo sóc el Déu de l’home i de la dona entaforat en el teu
cor. De tu depèn que creixis.
Apa, ara és l’hora! Carrega’t la motxilla a l’esquena.
Jo passo davant teu pel camí de la terra promesa.
Paraules per a la família
Quan el teu fill...
Et busqui amb la mirada, MIRA’L.
Estengui els seus braços, ABRAÇA’L.
Et busqui amb la seva boca, FES-LI UN PETÓ.
Vulgui parlar amb tu, ESCOLTA’L.
Se senti desemparat, EMPARA’L.
Se senti sol, ACOMPANYA’L.
Et demani que el deixis, DEIXA’L.
Et demani tornar, REP-LO.
Estigui trist, CONSOLA’L.
S’estigui esforçant, ANIMA’L.
Se senti fracassat, PROTEGEIX-LO.
Perdi tota esperança, ANIMA’L.
Rascovsky
Estimar
Estimar és perdonar
tots els qui et fereixen
per la seva immaduresa i ignorància.
Estimar és percebre els sentiments de l’altre,
encara que no digui res.
Estimar és sentir gratitud pel que t’ofereixen,
sense esperar ni exigir res.
Estimar és sentir-te feliç veient la gent estimar-se,
encara que tu estiguis sol.
Estimar és reaccionar amb calma
i interès genuí.
Estimar és abraçar-se en la joia
i en la desgràcia.
Estimar és acceptar l’altre
com un ésser complet.
Estimar és dir:
«Sempre tindràs el meu suport incondicional».
Salvador Molina
Pregàries d'estiu...
Gràcies!
Et donem gràcies,
Senyor,
pel vent que fa volar l'estel i ens escabella,
pel germà sol que ens fa radiant l'hora de joc,
i per la pluja que renta la teulada
i sobre el vidre canta,
i per la fruita que ens crida de la branca més alta,
i pels amics, els ferms,
i els que ho són menys,
i per la rialla que a tots ens agermana,
et donem gràcies, Senyor.
Jugar és cosa seriosa
Un dia s'aturà a
casa nostra un Sant.
La meva mare el veié al pati de casa,
tot fent capgirells per divertir els infants.
"Oh! és un Sant de veritat, ja hi pots anar, fill meu"
em va dir ella.
El Sant em posà les mans damunt les espatlles i em digué:
"I tu què penses fer, petit?"
"No ho sé pas. Què voleu que faci?"
"No, digues el que tu vols fer"
"A mi m'agrada jugar!"
"Llavors, vols jugar amb el Senyor?"
Jo no vaig saber que respondre.
I el Sant afegí:
"Fixa't, si poguessis jugar amb el Senyor,
seria la cosa més seriosa que mai ningú hagi fet.
Tothom el pren tan seriosament,
que el fan semblar mortalment avorrit...
Juga amb Déu, fill meu.
És el millor company de joc."
Déu en la natura
Ajuda’ns a veure,
Senyor,
el teu rostre meravellós i inexpressable,
en la natura, en les muntanyes i les valls,
en el sol, la lluna i els estels, en la platja i la mar,
en la pluja, el fred i la neu, en els ocells i les flors,
en els capvespres serens i melangiosos,
en la solitud del silenci,
en els ulls dels infants.
Ajuda’ns a ser com tu vols.
Atorga’ns de fer una terra millor.
Que et comuniqui a mans plenes als meus germans i germanes
Gràcies per tot el món, aquest meravellós decorat que ens
has donat.
Que sigui, per a tots els éssers humans, una llar de fraternitat.
(Prent-te temps IV)
Cercar el silenci
Jesús, en un món
de soroll i de presses,
em cal aturar-me i cercar el silenci,
perquè pugui sentir la teva presència
i escoltar la teva Paraula.
Com els apòstols allà al Tabor, voldria contemplar
la riquesa de vida que m’ofereixes.
Jesús, fes-me descobrir:
- l’eloqüència del silenci,
- la riquesa de l'oració,
- la joia de sentir-te a prop,
- el goig de l'Esperança.
Només així arribaré a comprendre les meves possibilitats
infinites
de Vida i d'Amor.
L’amor no fa vacances
Durant els mesos d’estiu,
qui més qui menys, dedicarà alguns dies a fer
vacances, ja sigui a casa seva, o en un altre indret.
Us oferim algunes recomanacions molt pràctiques, molt
humanes, i molt plenes de sentit comú,
per tal de poder-les fruir amb plenitud i viure-les amb joia.
- Cal rebre les vacances
amb agraïment. Són fruit del nostre esforç i també
ho són del treball dels altres.
- Cal viure-les amb solidaritat,
perquè quan ho passem bé ens hem de
recordar d’aquells que no poden descansar ni gaudir com nosaltres.
- Cal ocupar-les sàviament.
En principi, les vacances són un temps buit
d’obligacions que cadascú pot omplir lliurement. És bo pensar
en tot. I primer cal pensar amb qui les anem a compartir. No oblidar tampoc
alguns moments per a la lectura i per a la pregària.
- Cal tornar millor de com
ens en vam anar, perquè si tornéssim de les
vacances més cansats, hauria estat un temps absurd i perdut.
Aprofita les vacances per
obrir-te al món de l’imprevist, del gratuït, i ,
sobretot, aprofita-les per obrir-te a Déu.
Dialoga amb els teus amics, gaudeix de la natura.
I no oblidis que tot allò formós i bo que t’envolta, Déu
t’ho regala.
(Viure en família)
Càntic de les criatures
Lloat sigues, Senyor, amb
totes les criatures,
i especialment el nostre germà sol,
que dóna el dia i ens il•lumina,
i és bell i radiant i de gran resplendor.
El seu resplendor ens revela la Teva infinita bellesa.
Lloat sigues, Senyor, per
la germana lluna
i els estels; en el cel els formares
resplendents, preciosos, bells.
Lloat sigues, Senyor, pel
germà vent;
per l'aire i la boirada, la serenor i els temps
d'ells, a les criatures dónes sosteniment.
Lloat sigues, Senyor, per
la germana aigua
que és útil, humil i preciosa i casta.
Lloat sigues, Senyor, pel
germà foc que il•lumina
la nit i és bell i joiós i vigorós i fort.
Lloat sigues, Senyor, per
la nostra germana terra
que ens nodreix i governa,
regalada amb fruits, d'acolorides flors i herbes.
Sant Francesc d’Assís
En plena natura
Gràcies, Jesús,
perquè cada dia em visites
amb una nova llum del cos i de l'Esperit.
Gràcies, Jesús,
pel color de les flors.
Gràcies pel cel blau i pel mar i la neu.
Gràcies per la pluja i el vent.
Gràcies per totes les coses maques
que miro en aquest moment.
Gràcies, Jesús,
perquè puc contemplar el teu rostre
reflectit en la mirada dels amics,
en la seva pau i en la seva tristesa,
en la seva alegria i en el seu dolor.
Gràcies, Jesús
,
perquè junts mirem el món
i perquè puc ser amic teu.
(Caputxins de Sarrià)
Marcel·lí Champagnat, home arriscat
Marcel·lí,
que vas ser fidel a la crida que et va fer Jesús.
En aquesta etapa de la història
calen joves com tu,
que siguin actors
i constructors d’un món nou,
d’una història diferent
on hi hagi més fraternitat,
i on també el missatge de l’evangeli de Jesús
sigui més conegut.
Ajuda’ns i prega a
Jesús i a Maria,
perquè siguem capaços d’arriscar-nos
amb una resposta generosa
com tu vas donar.
Marcel·lí Champagnat, home senzill
Marcel·lí
va ser un home senzill com Jesús,
atent a les persones,
especialment els infants i els joves més desatesos.
També va participar tant de les alegries
com de les preocupacions de les persones
per ajudar-los i comunicar-los la bona notícia
que ens porta Jesús.
Això va fer que la gent del poble l’estimés.
Jesús, volem ser
senzills com tu i com Marcel·lí.
Et demanem que ens ajudis
a ser senzills de tracte amb els amics i amigues,
a escoltar-los, a no enfadar-nos
i a preocupar-nos pels altres.
Sant Marcel·lí
Champagnat,
prega a Jesús perquè ens ajudi
a tenir un cor generós i atent a tothom que ens envolta,
per així tenir gestos d’ajuda i amor des de la senzillesa
que facin més feliços a tots.
Tú serás hoy Champagnat
Esta historia que todos
amamos
no es recuerdo, es hoy realidad;
en ti y en mí está su amor
que nos hace caminar.
Has de ser un hermano de todos
sembrador de evangelio y de paz,
testigo fiel y servidor,
solidario y defensor de la verdad.
VIVE EN TU CORAZÓN LO QUE
ÉL SOÑÓ.
HAZ QUE BROTE DE TI NUEVA ILUSIÓN.
MARCELINO HOY ESTÁ
EN TU RESPUESTA DE AMOR.
CANTA AL RITMO DE DIOS
COMO HIZO ÉL,
Y EN MARÍA TENDRÁS SEGURIDAD.
MARCELINO VIVE EN TI.
TÚ SERÁS HOY CHAMPAGNAT.
No preguntes ni dónde ni cuándo.
Tu respuesta no puede esperar.
Jesús también te llama a ti
al amor universal.
Sólo Dios romperá tus cadenas;
sólo en Él hallarás libertad.
Serás feliz si tú te das.
Te hará fuerte siempre en la dificultad.
(Kairoi)
Mare de l'esperança
Maria, mare
de Déu,
ajuda'ns a conèixer veritablement
el seu rostre;
que ens adonem per sobre de tot
que és un Pare
que ens estima a desdir
i ens perdona fins a la sacietat.
Fes-nos veure la seva gran misericòrdia
davant la qual no podem restar passius
quan algun dels nostres germans
pateix qualsevol mancança.
Santa Maria de l'esperança,
ajuda'ns a viure posant
tota la nostra confiança en el projecte
que el teu Fill ens va portar
per tal d'aconseguir la plenitud
que Ell ens va prometre.
Omple'ns del veritable optimisme
que només ens pot arribar
del fet de saber-nos estimats del Pare
Joan
Zapatero
El Salmista 123
A la Mare de Déu
Germana peregrina
dels pobres de Jahvé,
amb tots els qui creuen en Crist
i amb els qui cerquen el seu Regne,
et cridem a tu, Mare,
perquè li parlis de nosaltres.
Demana-li
que ens comuniqui
la força joiosa del seu Esperit
perquè en la nostra ruta d'esperança
sapiguem vèncer l’egoisme, la rutina i la por.
Pere Casaldàliga
No tingueu por...
Si ets persona
temptada per la por,
si t'has acostumat a les rutines,
si no tens clar allà on vas...
si encara t'espanta la creu....
¡No tinguis por!
Jesús és viu, i camina al teu davant.
Si els teus
ulls es tanquen pel cansament,
si estàs buscant i només trobes silencis,
si no sents la veu de Déu i res es clar....
¡No tinguis por!
Jesús és viu, i camina al teu costat.
Si notes
que et falten les paraules,
si et falten raons per viure a fons,
si et sembla que no tens il·lusió....
¡No tinguis por!
Jesús és viu, i camina al teu davant.
Si tens
el cor trist,
si et falta l'esperança per caminar,
si busques noves utopies,
o si el teu compromís no el tens massa clar.
¡No tinguis por!
Jesús és viu, i camina al teu davant.
Salvador R.
Pregària de Pasqua
Algú l’ha vist a Ell?
(recordant les seves petjades... arribem a creure que Ell és viu i que la mort no té la darrera paraula!)
Algú
El va veure amb el publicà [Lc. 5,27]
Després d'això,
Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví,
assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: - Segueix-me.
Algú El va veure amb la malalta
[Mt 9,22]
Jesús es girà
i, en veure-la, digué: - Coratge, filla, la teva fe t'ha salvat.
I la dona quedà curada des d'aquell moment.
Algú El va veure amb el cec [Mt.
9,27]
Llavors els va tocar els
ulls dient: - Que es faci segons la vostra fe.
I els ulls se'ls van obrir.
Algú El va veure amb la prostituta
[Lc. 7,48-50]
Després digué a la
dona:
- Els teus pecats et són perdonats
- La teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau.
Algú El va veure amb Zaqueu [Lc.
19,5]
Quan Jesús va arribar en aquell
indret, alçà els ulls i li digué:
- Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva.
Algú El va veure amb la adultera
[Jn. 8,10-11]
Jesús es posà dret
i li digué:
- Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat?
- Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis
més.
Algú El va veure amb els pescadors
[Lc. 5,4]
Quan acabà de parlar, digué
a Simó:
-Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.
Algú El va veure amb les dones
[Mt. 28,5-6]
L'àngel digué a les
dones:
- No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el
crucificat. No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir.
Algú
El va veure amb els petits [Mt. 19, 14]
Jesús digué:
- Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè
el Regne del cel és dels qui són com ells.
Algú El va veure en Maria [Lc.
1,46]
Llavors cridà amb totes les
forces:
- Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el
fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu
Senyor em vingui a visitar?
(pregària de la trobada AXAF a Tornabous, 2 gener 2005)
Recull de pregàries d'Advent i Nadal
A continuació hi
ha un seguit de pregàries d'advent i nadal, tretes d'aquí i d'allà.
Estan clasificades per cicles. Hi ha alguna celebració senzilla, contes...
que poden anar bé durant aquests dies en els moments de reflexió
i pregària dels infants i joves.
Si teniu alguna vosaltres que us agradi i ens la voleu enviar per ampliar el
recull serà millor per tothom.
El document és aquí (pdf, 131 Kb)
Viu avui el somni de Champagnat!
|
Senyor
Jesús, Et
donem gràcies, Jesús, Et
preguem Et
recordem especialment Maria,
model d'entrega i fidelitat, |
 |