Assemblees conjuntes de caps d'estudis i direccions pedagògiques

Aquest és el segon any que treballem de forma conjunta en assemblees que reuneixen caps d'estudis i direccions pedagògiques de la xarxa. I res d'això és casual.
Entenem l'assemblea com l'agrupació de persones que comparteixen un objectiu comú i que es donen espais per deliberar i prendre decisions. Exactament això és el que perseguim. Però aquest espai no té sentit si no connecta amb el que passa cada dia a les aules i als claustres.
Els claustres de les escoles són els que fan possible i real els projectes pedagògics dels centres: la vivència del dia a dia, la preparació de les sessions, l'acompanyament dels infants i joves, el retorn sobre el procés d'aprenentatge i la il·lusió dels èxits. Les figures de caps d'estudis i direccions pedagògiques remen en la mateixa direcció que pren l'escola i acompanyen aquests claustres tant en la tasca pedagògica com en la garantia de l'organització.
Cadascuna d'aquestes dues figures té unes responsabilitats concretes que sovint conflueixen: pensar en pedagogia exigeix pensar en metodologies d'ensenyament i aprenentatge, en processos i eines, però també en els recursos essencials que ho fan possible —persones, espais, materials i temps.
La coordinació entre direccions pedagògiques i caps d'estudis és, per tant, clau per garantir que els processos de reflexió i les pràctiques pedagògiques s'engeguin bé. Tant a nivell local, amb els equips pedagògics i de coordinació de cada centre, com a nivell de xarxa, a través d'aquesta assemblea conjunta.
Els temes que hi treballem al llarg de les 5 assemblees del curs surten de les preocupacions reals de les escoles, i els aprenentatges que generem han de tornar als equips a través dels canals de coordinació de cada centre.
Hem posat en comú eines i estratègies que cada escola està fent servir i hem pogut explorar maneres d'atendre la diversitat a través d'una gestió més estratègica dels recursos. Hem vist altres metodologies de treball com els projectes STEM i el treball per propostes.
Un dels avenços que més ens satisfà és haver activat una metodologia de treball per millorar les pràctiques educatives basada en l'observació entre iguals: mestres que observen d'altres mestres —de la mateixa escola o d'escoles de la xarxa— per aprendre i millorar la pràctica. No per avaluar, sinó per compartir mirades. És un mètode que volem que arreli i que acabi formant part de la nostra cultura de millora contínua. Si a la teva escola no ha arribat encara, pregunta-ho: és un procés que vol créixer des de baix.
Finalment, dues de les assemblees s'han celebrat a escoles de la xarxa. Una experiència que ens ha permès conèixer de primera mà altres pràctiques i posar en valor la feina que s'està fent als nostres centres.
Dos anys és breu, però és un bon inici per construir un espai de treball compartit. Continuem.
Maria Casanova Moreno, Coordinadora d'Innovació a Maristes Catalunya


