“Què podem fer per ajudar a crear una cultura de protecció infantil en les institucions religioses?” Aquesta és la pregunta que traslladava el Conseller general dels Maristes Ken McDonald a la seixantena llarga de participants a la tercera sessió de l’Itinerari Bartimeu de protecció a la infància, que va tenir lloc el dijous 7 d’octubre. El germà Ken, que també és el coordinador de la Comissió Internacional per a la protecció de la infància de l’Institut marista, va llançar el repte de preguntar-se “què puc canviar en mi mateix perquè les coses canviïn” i va explicar que el canvi de cultura passa per “entendre la complexitat del dolor que passen les víctimes, seure amb elles, parlar-hi i només així podrem ser conscients del que estan passant”.
En la seva intervenció, el germà Ken va analitzar les causes que haurien pogut provocar abusos en el si de la institució marista (sobretot en els anys 60 i 70). La conclusió és que fa anys no hi havia la cultura de protegir els infants i no es supervisava l’actuació de les persones que estaven en contacte amb els nens i nenes. En aquest sentit, perquè els abusos no es repeteixin, va anunciar que en els últims 24 mesos l’Institut ha estat treballant en la revisió dels estàndars de protecció infantil que indiquen els mínims que cal que compleixin les nostres obres educatives, tots encaminats a centrar-se en la víctima, “una manera de constatar que a les nostres escoles hi ha una cultura forta de la protecció dels infants”. I una manera de passar a la proactivitat.
Per la seva part, la germana de la companyia de Santa Teresa de Jesús María Rosaura González Casas, professora de la Pontifícia Universitat Gregoriana, va transmetre que a les congregacions religioses calia apostar fort per la formació, per l’acompanyament i per l’educació de les emocions dels seus integrants. La Germana Rosaura, molt crítica amb algunes actituds en el si de l’Església, ressaltava les respostes formatives per combatre el que ella anomena “les esquerdes que estan enderrocant un gran edifici”, que és l’Església. Segons ella, la manera tradicional de viure el sacerdoci en alguns casos, amb una superioritat que alguns clergues s’han autoatorgat perquè consideren que tenen una vinculació directa amb el que és sagrat, ha afavorit el clericalisme i els abusos.
La germana Rosaura considera que aquesta manera de fer demana una conversió (personal i estructural) i proposa formació, acompanyament, treball en equip, actitud de servei, formes diverses de participació, i educació de les emocions, sobretot en congregacions masculines.
L’itinerari Bartimeu (en referència a l’Evangeli «Senyor, fes que hi vegi») consta de quatre etapes centrades respectivament en les víctimes, els agressors, el canvi de cultura institucional i les polítiques i protocols de protecció dels nens/nenes i adolescents, que tindran lloc fins a finals d’any. La pròxima (i última) sessió tindrà lloc el proper 25 de novembre amb el títol “Compromesos en el desenvolupament d’entorns segurs.
