Maristes

Plantejar-se reptes, albirar objectius i formular desitjos és cosa que sol anar lligada als inicis d'un nou any. Almenys fins fa dos anys era així. Després, la pandèmia mundial que ens ha atrapat en una espiral de la qual ens costa sortiR ens ha portat a pensar en el somni de recuperar una normalitat que ens sembla desitjable, però que sabem que no tornarà, almenys tal com la coneixíem. La COVID ha vingut per quedar-se i aprendrem a conviure amb el virus més que no pas a guanyar-lo i les noves realitats ens faran diferents, però no necessàriament millors.

Res no feia preveure a començaments del 2020 que ens hauríem de confinar a casa, que hauríem de tancar les escoles i que aquella pandèmia s'emportaria tantes persones del nostre entorn. Aquells moments de confusió ens van obligar a fer passos endavant. Les velles tonades del Resistiré van tornar a sonar a les ràdios i a les finestres de pisos i cases com a un conjur per tal de tirar endavant enmig d'una situació desconeguda. Algú va popularitzar la dita que la lluita contra el virus ens faria millors, però aviat es va demostrar que no necessàriament seria així, encara que segurament podem estar d'acord que ens va canviar a tots. Però el millor d'una part de la societat també es va activar. Les escoles van continuar on line i es van activar mecanismes d'ajuda per als més desfavorits i així vam haver de tirar necessàriament endavant. I en poc menys d'un any van sorgir les vacunes que ens han de fer resistents al virus i vam passar un curs, el 2020-2021, que va ser tan normal com la situació sanitària ho va permetre.

Afrontem aquest 2022 amb incertesa però amb fermesa, amb el repte de superar una infecció que d'una manera o altra ens acabarà atrapant a tots i amb el desig mai expressat de manera tan vehement com el de tenir salut. Però al mateix temps la pandèmia no ens ha d'impedir de complir els objectius i mantenir els somnis. De continuar vencent les dificultats que se'ns presentin per tal de preservar la tasca que tenim encomanada com a institució. I aquesta és l'esperança, controlar la pandèmia i poder continuar formant persones, fer-les millors cristians i millors ciutadans. No n'hi ha prou amb l'escola per fer un món millor, però sí que l'escola és un element imprescindible per aconseguir-ho. Som la baula bàsica per a la transformació de les persones, que són les que transformaran la societat, i el repte de l'educació és la clau de tot plegat.

Innovarem, evolucionarem, millorarem però sempre amb les premisses bàsiques de mantenir la identitat com a escola cristiana i potenciar la tasca humanitzadora i socialitzadora que ens hem marcat partint de la premissa que per educar, cal estimar. La nostra societat pateix canvis vertiginosos i ens hi hem d'adaptar per tal de complir la nostra funció. El lema marista per a aquest curs ens ajuda: Escolta és una invitació a la serenitat, la trobada i la reflexió com a passos previs a l'actuació. Cal continuar promovent els valors que ens portin a una societat més oberta i més solidària. Després de dos anys d'incertesa, els reptes, els objectius i els desitjos s'uneixen per continuar treballant en la línia de formar millors persones que treballin per aconseguir reduir les desigualtats existents i posar les bases per a un món millor. Caminem junts i escoltem, com a pas previ a actuar per aconseguir una societat millor.

Jordi Grau. Periodista. Membre del Patronat de la Fundació Champagnat