Maristes

Quan vam arribar a Mwanza per començar la nostra experiència de voluntariat pensàvem que hi anàvem a ensenyar, a aportar el nostre granet de sorra a la Marists' Boys Secondary School. Però el que no sabíem és que acabaríem sent nosaltres, les que rebríem la lliçó més valuosa: una que et marca per a tota la vida. La calidesa i la simpatia de la gent tanzana t'abracen des del primer dia, amb uns somriures i un optimisme que de seguida et fan sentir part de la seva comunitat. Vam poder impartir classes a joves d’entre 12 i 17 anys, compartint coneixements i fomentant el treball en grup. Al principi va ser tot un repte introduir esports com el frisbi, ja que allà estan molt acostumats al futbol, però de mica en mica alguns alumnes es van animar a provar aquestes noves propostes, i això ens va ajudar a treballar en equip des d'una altra perspectiva. El més gratificant va ser veure la curiositat, l’esforç i la motivació amb què els nois aprenien, sempre amb una molt bona predisposició malgrat les dificultats de l'idioma.

Més enllà de les classes, vam dur a terme una acció que, tot i ser senzilla, va tenir un impacte sorprenent: una campanya de clean up. Vam fabricar papereres amb ampolles i recipients de plàstic i vam veure com els nois col·laboraven activament en la neteja del pati, i entenien així la importància de tenir cura dels espais compartits. Va ser una lliçó per a ells, però també per a nosaltres, ja que ens va demostrar que els petits gestos tenen un gran poder en qualsevol comunitat.

Els Germans Maristes, amb la seva excepcional acollida, van ser un pilar fonamental de la nostra estada. Ens van fer sentir com a casa, sempre disposats a resoldre qualsevol problema que ens pogués sorgir. La seva hospitalitat i l’ambient de la casa de voluntaris ens van permetre integrar-nos i gaudir al màxim de cada dia. En definitiva, aquest mes de convivència a Mwanza ha estat una experiència transformadora en el terreny professional i personal. Marxem amb la certesa que hem rebut molt més del que hem donat i amb la idea que hem de ser conscients que tots aprenem a viure dins l’entorn en què creixem, i que no hi ha res millor ni pitjor, sinó capacitat de resiliència i esforç. Com ens va dir el brother Valerian: “I have the intuition that you will come back again” ('tinc la intuïció que tornareu'). I nosaltres ens n'anem amb aquesta mateixa sensació: que això no és un adeu, sinó un "fins aviat".

Aina Carpi, Ana López i Anna Torras, voluntàries de SED Catalunya