Maristes

Aquest viatge ens endinsa en una gran casa emocional: LA LLAR, un CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa), amb catorze nois i noies que no tenen la sort d’escollir el seu viatge, de moment, i que la seva incertesa i el seu mar d’emocions és tan o més profund que el de cadascú de nosaltres. Una cosa ens queda clara, els protagonistes del viatge són ells i l’art d’acompanyar es convertirà en el timó de les educadores i educadors sempre amb la seva complicitat i amb el seu permís.

En les sessions amb les noies i nois situem algunes emocions d’aquest viatge i definim i s’expliquen les accions i conceptes que se’n desprenen: acompanyar, responsabilitat i d’altres com: autoestima, ràbia, por, incertesa, equivocar-se, escollir, acceptar, pèrdua, dolor, tristesa, alegria, reaccionar, relacionar-se, estimar, odiar, confiar, autoconfiança, víctimes, circumstàncies, persones amoroses mancades d’amor i tantes d’altres que apareixen al llarg del viatge que fan a La LLar. Ens agrada pensar que són com troballes, petits tresors que descobrim en el camí o en el fons del mar, que faran que ens aturem com quan ho fem en un port. Caldrà respirar, estar atents, ser curiosos, escoltar el missatge i a poc a poc anirem descobrint el sentit de l’experiència que estem vivint per poder seguir avançant, per poder alçar l’àncora de nou i cercar nous horitzons acompanyats per la brisa quan toquem terra i de les estrelles quan naveguem en una fosca nit i sent cadascú de nosaltres el nostre propi far.

“La persona no es un participio, sino un gerundio, escribió Ortega; no está hecha del todo: se va haciendo. La vida es un quehacer (y un creer)”.  Bernard Plossu

La realitat molts cops supera la ficció diuen... Com justificar el què de vegades és injustificable? el què un creu què és injust? Darrera de cada vivència, de cada adolescent, per molt dura que siguin les seves circumstàncies ens agrada pensar que hi ha un mar de noves oportunitats. Alguns d’ells cauran al fons del mar, d’altres es perdran entre boires i ombres i d’altres arribaran a molts ports, o al seu port. Cal però, evitar que cap d’ells no tingui o es perdi l’oportunitat per escollir un nou destí, per fer realitat els seus propòsits, cal sens dubte afirmar que un mar d’oportunitats és possible i que poden construir el seu propi vaixell per navegar i dirigir el seu propi timó a un nou continent per descobrir.

Mentre construeixen el seu vaixell, el CRAE La Llar, haurà de ser el seu refugi on puguin trobar i cobrir les necessitats bàsiques que planteja el tamboret de tres potes de suport emocional: LÍMITS-AMOR-PROTECCIÓ.

Caldrà acompanyar les inclemències del temps (Ira-ràbia, tristesa i por i permetre/permetre’s que sentin/sentir: Serenitat-calma, alegria i confiança)  en el seu viatge fins que aprenguin a navegar amb la seva pròpia brúixola, amb els seus propis mapes, tot navegant pel món.

Caldrà ser empàtics i assertius amb la resta de companys i companyes, aprendre a conviure i a formar part d’una tripulació.

Caldrà somiar i crear un nou món aprenent a confiar amb un mateix i amb els altres, assumint responsabilitats, afrontant la incertesa i les pors pròpies d’una edat on el canvi i la recerca d’un mateix són de vital importància.

A La Llar fem sessions setmanals com a activitat dins el torn de migdia, els dilluns de 16h a 17h, aquestes sessions són grupals però també poden esdevenir individuals.

- Ens situem en rotllana al voltant d’una gran taula. Cada sessió consta d’una part teòrica per introduir el tema a treballar i els continguts i d’una part pràctica i participativa.

- La part participativa és sempre voluntària. Poden exposar en grup la seva experiència personal derivada de la seva situació o bé la treballen per ells mateixos. Quan no volen compartir busquem exemples de situacions basades en pel·lícules o fictícies per tal de poder apropar-nos a les seves realitats.

- El tancament de la sessió sempre donem l’oportunitat de què cadascú comparteixi en veu alta com han viscut la sessió i què s’emporten d’ella.

Compartim algunes observacions de les sessions de les noies i nois:

- És curiós observar com hi ha dies que necessiten compartir la seva vivència però d’altres, en canvi, tot i ser el mateix grup, prefereixen no fer-ho.

- La capacitat d’empatia que es genera, es produeix un clima de cohesió i de respecte cap als altres companys. Neix la necessitat d’ajudar més a l’altre que a un mateix. Reconeixen i els hi és més fàcil pensar com ajudar que com ajudar-se.

- Han visitat les cinc illes necessàries per poder navegar amb la seva pròpia brúixola, illes que han hagut de descobrir amb aquest ordre: autoconeixement, autoestima, autoconfiança, autogestió emocional i autonomia.

- Necessiten posar ordre a la seva vida, l’afecte d’una mà o vàries, la sensació de sentir-se en pau i no sentir-se diferents. De no sentir-se turmentats per allò que ells no han escollit.

Arribem a la fi de l’article i d’aquest viatge escrit i llegit plegats, compartit i sentit... gràcies!! I... és el seu viatge i no el nostre, nosaltres només necessitem ser prescindibles per veure que són lliures d’escollir el seu propi destí, el seu propi port i quan sentin la necessitat de seguir descobrint tinguin la força, el coratge, l’amor i la capacitat per fer-ho.

En tot cas , La Llar, serà un far on sempre podran tornar per seguir trobant l’escalf, l’escolta i la companyia si ho necessiten per seguir de nou amb el seu viatge.

David Martínez Cuerva, educador CRAE La Llar (Igualada)