Ecosilenci: Reflexions d'un cap de setmana

20250118_113147_0
18.03.2025

Vivim en un món sorollós, encara que no vulguem, la pressa, l'estrès, els problemes, el “ja pararé i descansaré” amb la barreja d'emocions ens acompanyen dia a dia.

Hem de ser amables i generosos amb nosaltres mateixos, a la vegada conscients que la vida té un altre sentit, no només cal avançar, també cal aturar-se i si és necessari, fer un pas enrere. Per això vaig decidir fer Ecosilenci.

Per a mi, ha estat una experiència saludable i de recolliment interior, he après des del silenci a escoltar, sentir, valorar i agrair.

Passejant, observant o asseguda davant el riu he sentit la meva veu interior i han brollat emocions amagades i he recollit tots els missatges que la mare terra ens transmet, com:

- Sentir-me petita i vulnerable davant d'aquestes muntanyes gegants, però a la vegada valenta i forta, gràcies a l'energia que desprenen.

- El verd sanador dels arbres que alleugen dolències del cos i l´ànima, oferint calma i donant exemple de paciència i serenor, aguantant els canvis climàtics i suportant càrregues com el pes de la neu gelada a les branques i esperen tranquils a que tot faci el seu curs natural, amb la certesa que tot passa.

- El cel infinit, amb sol, núvol, lluna o estels, sempre acompanya, mirant-ho, dones llibertat als sentiments i emocions i que per algun motiu cal confiar i ser pacient.

- L´aigua! Molta aigua! La Font propera de raig fresc i compassat, exemple de constància. Les gotes que cauen de les branques al desfer-se la neu, petites i poc sorolloses però imprescindibles per alimentar i mantenir la natura. El RIU! Meravellós i significatiu, ajuda a reflexionar sobre el nostre dia a dia, en diferents moments i situacions, en què porta poca aigua i avança lent, altres molta i fins i tot desborda, troba pedres petites i grans en el seu trajecte i busca com fer drecera, les branques que li barren el pas i ha de canviar de plans per trobar una sortida, tots aquests detalls escoltant l’aigua amb els ulls tancats m'ha fet comparar la meva vida amb ell i rebre el missatge que em fa somriure. La seva melodia constant, alegre i en moviment i com el seu nom ja ho diu, malgrat tot, sempre RIU.

- He tingut un regal vingut del cel, la neu, la seva fredor i blancor han afegit al meu silenci la frescor necessària per continuar trepitjant fort amb confiança i gratitud per seguir fent camí!

GRÀCIES!!!

 

Carme, Malgrat de Mar

Imatge
20250118_120624_0

Compartir