Maristes

Quan parlem d’educació sovint la situem en espais formals, com una aula, o en moments planificats d’aprenentatge. Però, si hi pensem una mica, moltes de les coses que realment ens han ensenyat a viure no les vam aprendre pas en un llibre. Les vam aprendre a casa, en el dia a dia: descobrint que conviure vol dir compartir, que els espais comuns no es gestionen sols i que la vida quotidiana demana responsabilitats constants (sovint just quan menys ve de gust). Des de la nostra experiència compartida amb els joves constatem que una part fonamental del procés educatiu es construeix justament aquí. Aquesta és la mirada que orienta la tasca que desenvolupem a les Llars Champagnat Catalunya (amb presència a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Rubí).

Les Llars Champagnat Catalunya som un recurs residencial socioeducatiu que acompanya joves que, quan arriben a la majoria d’edat, inicien una nova etapa vital després d’haver estat vinculats al sistema de protecció. Es tracta de joves que ja no estan tutelats per la Generalitat de Catalunya, però que no poden retornar al seu entorn familiar i que necessiten un temps i un suport específic per acabar de consolidar les competències personals, socials i materials necessàries per sostenir una vida plenament autònoma.

Tot i que ja no estan sota tutela, la Generalitat manté un seguiment d’aquests joves, i és des del nostre recurs que s’articula i es vehicula aquest acompanyament, en coordinació amb els professionals referents. Les Llars esdevenen així un espai clau de transició cap a la vida adulta, en què els joves assumeixen progressivament més responsabilitats, amb un suport educatiu i institucional estructurat que acompanya —sense substituir— els seus propis processos.

Vivim en una societat que sovint exigeix a aquests nois i noies que siguin adults abans d’hora. El mateix dia que fan divuit anys se’ls pressuposa una autonomia emocional, econòmica i social que a molts altres joves se’ls permet construir de manera molt més gradual, sovint amb una xarxa familiar que els acompanya durant molts més anys, i sense que ningú ho qüestioni. A les Llars Champagnat Catalunya defensem el dret que aquests joves també puguin disposar d’un temps educatiu just, perquè l’autonomia no és un interruptor que s’encén de cop, sinó un procés que necessita temps, decisions pròpies, referents i acompanyament.

El nostre objectiu no és només oferir un lloc on viure, sinó generar un entorn de convivència segur, estable i educatiu que permeti als joves prendre decisions, equivocar-se, revisar-les i construir un projecte de vida propi, viable i sostenible en el temps.

Aquesta tasca la duem a terme professionals de l’educació social que entenem el dia a dia com un espai educatiu privilegiat. Hi som des de la proximitat i el vincle, però també —i això és essencial— des d’un alt nivell de rigor tècnic i professional, amb criteris clars, planificació, seguiment i avaluació constant dels processos educatius. L’acompanyament no es fa des de la substitució, sinó des de la corresponsabilitat i l’exigència compartida.

La nostra manera d’acompanyar està profundament arrelada als valors maristes, compartits amb les escoles i amb la resta d’obres socials: la presència educativa, l’esperit de família, la senzillesa, l’acollida i la confiança en les possibilitats de cada jove. Aquests valors es concreten en accions molt clares: escoltar abans de parlar, posar límits coherents (encara que no sempre siguin rebuts amb entusiasme) i sostenir els processos amb constància. La senzillesa no vol dir improvisació; al contrari, el nostre acompanyament és tècnicament estructurat, amb objectius educatius definits, plans de treball individualitzats i espais sistemàtics de coordinació i revisió.

Entenem, a més, que l’educació no es pot fer de manera aïllada. Per això donem una importància especial a la coordinació amb altres professionals i serveis: centres educatius i de formació, serveis de salut física i mental, professionals de la psicologia, serveis d’orientació laboral i recursos comunitaris. Aquest treball en xarxa —en què també s’inscriu el seguiment per part de l’Administració— garanteix coherència, continuïtat i qualitat en l’acompanyament (i evita aquella sensació tan poc educativa de “això no és cosa meva”).

Educar des de la quotidianitat, a les Llars Champagnat Catalunya, vol dir convertir la vida diària en aprenentatges reals. La gestió de la convivència, l’organització del temps, l’assumpció de responsabilitats i la presa de decisions formen part d’aquest procés. No perquè calgui “saber fer-ho tot”, sinó perquè viure de manera autònoma implica fer-se càrrec de la pròpia vida, amb els seus encerts i les seves complicacions.

Treballem la cura dels espais personals i la cura personal, la gestió de la compra, l’organització del pressupost i una relació responsable amb els diners (que, com molts sabem, sembla que mai no arriben tan lluny com voldríem). Acompanyem els joves a prioritzar, a planificar i a assumir les conseqüències de les decisions preses per reforçar la seva capacitat d’autogestió.

En l’àmbit de la salut, acompanyem els joves en la gestió de visites mèdiques i en el seguiment de la seva salut física i emocional, en coordinació amb els professionals sanitaris i de la psicologia. Avançar cap a una autonomia real també vol dir aprendre a tenir cura d’un mateix i a demanar ajuda quan cal, com fan les persones adultes en qualsevol etapa de la vida.

Finalment, l’acompanyament formatiu i laboral és un eix central del nostre treball. Buscar cursos de formació, inscriure-s’hi, cercar feina, mantenir-la i gestionar les dificultats quan apareixen formen part d’un itinerari que no sempre és lineal. Quan alguna cosa no surt bé la revisem, l'ajustem i ho tornem a intentar, perquè equivocar-se també forma part del procés d’aprenentatge i de la construcció d’una autonomia real.

En definitiva, a les Llars Champagnat Catalunya eduquem des de la vida quotidiana, articulant el seguiment institucional, treballant en xarxa i acompanyant des de la proximitat, però amb rigor tècnic i professional. Compartim, com a maristes, la convicció que educar és acompanyar persones reals, en situacions reals, reconeixent la seva capacitat de decidir i oferint-los les eines necessàries perquè puguin construir una vida adulta autònoma, responsable i digna.

Quin temps educatiu oferim, com a societat, a aquells joves als quals la vida ha demanat ser adults massa aviat?

Pep Prats, director de les Llars Champagnat Catalunya