Maristes

Fa temps que comparteixo el convenciment anunciat per Ricard Farson el 1974: “És necessari que canviem d’idea: ja no s’han de protegir els infants, sinó els seus drets”.

Pensar que aquesta afirmació es va fer 15 anys abans de la signatura de la Convenció sobre els Drets de l’Infant em ratifica la importància de fer-la operativa i, com a conseqüència, el compromís i responsabilitat individual i col·lectiva que representa qualsevol proposta que inclogui la paraula “canviar”. Un compromís que no es visualitza només en les diferències conceptuals, sinó en l’exercici de formar part activa d’aquest procés de canvi de mirada i de plantejar-nos els rols i relacions pel que fa a les responsabilitats adultes.

Com repeteixo regularment, dono molta importància al canvi conceptual entre la Declaració dels Drets de l’Infant de 1959 i la Convenció de 1989. I no només pel que fa a l’obligatorietat de compliment per part dels signants, sinó per la definició d’infant que fa cadascun dels documents: mentre la Declaració el defineix com a objecte de protecció, un concepte que inclou el seu reconeixement des de la incapacitat i com un objecte a protegir propietat dels seus pares, la Convenció legitima el concepte de subjecte de drets, cosa que representa que els infants tenen drets, tenen les seves capacitats, interessos, preocupacions i necessitats. Són persones amb les seves idees i perspectives. Són protagonistes amb drets socials, civils i polítics per primera vegada a la història sigui quina sigui la seva edat.

Un convenciment de canvi conceptual compartit àmpliament per professionals i experts, però encara amb una marcada distància entre la teoria i la pràctica.

Vistes les dificultats en assumir els compromisos vers la infància, crec que és important apostar de forma compromesa per l’enfocament dels drets en les polítiques, els programes i les relacions adultes amb la infància i l’adolescència.

Segons els criteris de la guia “El enfoque derechos de las niñas, niños y adolescentes” [1], que comparteixo àmpliament:

“Aplicar el Enfoque de los Derechos de la Niñez en el trabajo de promoción y defensa de los derechos de las niñas, niños y adolescentes significa: Concebir a la niña, niño y adolescente como prioridad absoluta, reconociéndolos como sujetos de derechos y actores sociales.

Reconocer al gobierno como principal garante, de los derechos de la niñez y de la adolescencia. Reconocer a los padres, madres y familias como los primeros encargados del cuidado de la niña, el niño y el adolescente. · Brindar un ambiente amigable a las niñas, ninos adolescentes. Aplicar la perspectiva de género para generar condiciones y soluciones incluyentes para niños, niñas y adolescentes y adolescentes en riesgo o que son víctimas de discriminación, explotación y exclusión social. Tratar el problema de las estructuras desiguales de poder (clase social, sexo, origen étnico, edad, etc.).Mantener una visión integral y multidimesional sobre los derechos de las niñas, niños y adolescentes. Identificar las causas y raíces de los problemas que afectan o vulneran los derechos de las niñas, niños y adolescentes. Promover la participación protagónica y genuina de las niñas, niños y adolescentes en los espacios donde se decide, sobre su presente y futuro, como la familia, el barrio, la escuela, los medios de comunicación, los gobiernos locales, entre otros” [...].

Criteris que necessàriament ens haurien d’obligar a superar el concepte de protecció, a fer real i possible el protagonisme infantil, a exercir el concepte de responsabilització, i a passar dels principis morals als compromisos.

Araceli Lázaro

Educadora social i pedagoga