Maristes

La intel·ligència artificial (IA) s’ha incorporat al debat educatiu amb intensitat, entre expectatives d’innovació i inquietuds legítimes sobre el seu impacte. Aquest tipus de tensió no és nova.

Quan es van incorporar els llibres de text i l’escolarització massiva, es van obrir debats sobre uniformització. Amb la calculadora, van aparèixer temors per la pèrdua d’habilitats bàsiques. Amb internet, es va replantejar què vol dir aprendre i quin paper hi té la memòria. I amb els telèfons mòbils a l’aula, el sistema educatiu ha oscil·lat entre l’aprofitament pedagògic, la prohibició i la regulació. L’educació, en definitiva, evoluciona en diàleg amb el seu temps.

Zygmunt Bauman ho va descriure amb la idea de la modernitat líquida: un món canviant, on les certeses esdevenen fràgils i on la capacitat d’adaptació és imprescindible. En educació social això és especialment pertinent, perquè es treballa amb realitats que es transformen de manera constant i, sovint, sota condicions d’alta complexitat.

Això planteja una qüestió que és, sobretot, humana i ètica: es pot integrar la IA en l’educació social sense desplaçar-ne l’essència? La resposta ràpida és que sí, però només si s’estableixen criteris clars i límits coherents amb els valors de la professió. El punt de partida és entendre què pot fer i què no pot fer.

El límit essencial: el vincle i la intel·ligència emocional

La IA genera respostes a partir de patrons i dades. Pot ser útil per organitzar informació, proposar estructures o redactar textos amb fluïdesa. Però hi ha un límit que en educació social és fonamental: el vincle.

Aquí val la pena recordar una idea de Paulo Freire: l’educació no és un acte neutre, i tampoc no és un simple traspàs d’informació. És relació, consciència, mirada crítica i reconeixement de l’altre com a subjecte. L’acompanyament educatiu no és una suma de tècniques, sinó una presència. Quan s’acompanya un infant o un jove, quan es gestiona un conflicte o quan es manté una conversa delicada amb una família, no s’aplica una recepta. Es llegeix un moment. S’interpreten silencis, mirades, canvis de to i emocions que no sempre es verbalitzen. I en aquest espai relacional, la IA no té un paper propi.

No és una qüestió d’opinió, sinó de naturalesa: la IA no sent, no interpreta, com fa una persona; no entén el context viscut ni el que pesa darrere d’una frase. No pot discernir si un “estic bé” expressa serenor o és una forma de protecció. No pot captar quin sentiment s’està exposant ni què necessita l’altre en aquell instant. Pot generar frases amb aparença empàtica, però això no és empatia: és una construcció lingüística amb un algoritme probabilístic darrere. Per aquest motiu, si es planteja l’ús de la IA en educació social cal mantenir un principi clar: no pot substituir la relació, ni ocupar el lloc del vincle, ni “respondre” emocionalment en nom dels professionals. El nucli de la tasca continua sent humà.

Àmbits en què la IA pot aportar valor

Ara bé, que la IA no sigui adequada per al vincle no vol dir que no pugui aportar valor en altres àmbits. Ben utilitzada pot reduir soroll i càrrega administrativa i afavorir una preparació més acurada de la intervenció.

1 - Redacció i revisió de textos

L’educació social requereix comunicació escrita constant: materials, actes, documents de planificació, comunicacions internes i externes. La IA pot ajudar a estructurar un text, fer-lo més clar, adaptar-lo a un registre més accessible o revisar-ne l’expressió. També pot facilitar traduccions o simplificacions, sempre amb revisió humana.

2 - Disseny d’eines d’aprenentatge

Pot proposar activitats, exercicis graduats per nivells i recursos per treballar habilitats socials, convivència o hàbits d’estudi. No perquè “entengui” les persones a qui s’adreça, sinó perquè pot generar propostes que després cal filtrar i adaptar pedagògicament.

3 - Recerca d’informació i recursos

Pot accelerar la identificació de programes, itineraris formatius, recursos comunitaris, guies o marcs normatius, i pot resumir informació extensa. En temes delicats cal contrastar la informació: la IA pot oferir respostes incorrectes amb una aparença de seguretat elevada.

4 - Anàlisi de dades i objectius quantitatius

En projectes socials sovint es fa seguiment d’assistències, participació, assoliment d’objectius mesurables o indicadors. La IA pot ajudar a sintetitzar resultats, detectar tendències i presentar la informació de manera comprensible. Aquí no es tracta d’interpretar emocions, sinó d’ordenar dades.

5 - Automatització de processos repetitius no emocionals

Pot ser útil en tasques rutinàries que no formen part del nucli relacional de la intervenció, com ara:

• gestió d’assistències i llistats
• preparació de plantilles i documents
• resum d’actes i acords
• organització de tasques
• adaptació d’un mateix missatge a públics diferents

Aquest conjunt d’usos, ben delimitat, no deshumanitza la intervenció, al contrari: pot evitar que la burocràcia absorbeixi temps que hauria d’estar dedicat a l’acompanyament.

Riscos i criteris mínims d’ús

Les preocupacions actuals són comprensibles. El risc principal no és “que la IA existeixi”, sinó que s’utilitzi per delegar decisions que són ètiques o per reduir la complexitat humana a categories simplificadores. Hi ha, a més, una línia vermella innegociable: la confidencialitat. En un context social i educatiu, una dada no és una dada: és una vida. Per tant, en eines d’IA obertes mai hi podem introduir dades personals d’infants, joves o famílies, ni situacions que els facin identificables. Si cal treballar un cas s’ha de fer amb informació degudament anonimitzada i amb criteri professional.

Conclusió

La convivència entre IA i educació social es pot sostenir sobre una idea senzilla: la IA pot ajudar en l’entorn de la intervenció, però no pot ser la intervenció. Les eines poden aportar velocitat i ordre; el vincle dona sentit. I aquesta responsabilitat continua recaient en les persones i en el criteri professional.

En darrer terme, la pregunta útil no és si la IA és “bona” o “dolenta”, sinó: “Per a què la fem servir i què hi guanyen, les persones, amb això?”. Si l’ús de la IA preserva temps per a l’acompanyament, millora la qualitat dels materials i facilita l’accés a oportunitats, pot ser un recurs valuós. En canvi, si desplaça la relació o erosiona drets, caldrà posar-hi límits amb claredat.

Jordi Subirana, sotsdirector del Centre Obert Rialles