Els ponents es van referir al paper que tenia la solidaritat en les seves vides respectives i en els seus projectes. Al voltant d’això, Sor Lucía Caram reflexionava “Hem de ser capaços de centrar la mirada en el que està passant. No té perdó que no fem tot el possible per no donar oportunitats als qui podrien canviar. Hem de despertat consciències, hem de picar portes. Sumant complicitats es multipliquen resultats”. No menys impactant va ser la intervenció de Viqui Molins, referint-se a la seva experiència: “ser al costat dels qui no han tingut infantesa, i impressionada pels plors de penediment de les persones vulnerables”. Noelia Torres, crítica, demanava que “el sistema polític ha de crear les estructures perquè les persones explotades estiguin protegides”. Roberto Narciso, que va tenir paraules d’agraïment per tots els voluntaris que regalen el seu temps als altres, oferia un valuós testimoni de persona que ha estat al carrer “en aquell moment algú em va ajudar, vaig poder estudiar, i ara el que vull és que ningú més passi pel que jo vaig passar”. Un testimoni que enllaça amb la idea de Joan Badia, “ets solidari quan poses noms i cognoms a les persones i t’impliques en la seva vida”.
Els ponents van acabar coincidint en la idea que perquè la solidaritat doni fruits cal fer xarxa i els representants de les ordes religioses van expressar també que l’Evangeli no ens deixa indiferents, és exigent, i que Jesús és l’exemple més gran de solidaritat.
Pots recuperar la taula rodona sencera aquí:
