Lleó XIV, entre la xemeneia de sempre i la intel·ligència artificial

Milers de persones s’apleguen a la plaça de Sant Pere del Vaticà esperant veure sortir el fum blanc de la xemeneia: el senyal tradicional que anuncia l’elecció d’un nou Papa. Alguns periodistes es pregunten com és possible que, en plena era de la intel·ligència artificial, es mantingui aquest antic ritual. Però la tradició persisteix amb serenitat.
El dia 8 de maig, el segon del conclave, amb menys de vint-i-quatre hores, s’assoleix la majoria qualificada dels dos terços entre els cardenals. La tecnologia és important, però encara ho és més el ritme profund i existencial de la vida. Robert Francis Prevost ha estat elegit i, en sortir a la balconada principal de la façana, pren el relleu del papa Francesc i adopta el nom de Lleó XIV.
La imatge de la xemeneia, plena d’història, contrasta amb el perfil del nou pontífex. Entre les pàgines del seu ric currículum, farcit d’estudis teològics i d’experiència pastoral, destaca un detall que no passa desapercebut: ha estat professor de matemàtiques. Amb la fe en Jesucrist i l’Evangeli com a guia fonamental, no renuncia al seu esperit educador. En un del seus primers discursos, pronunciat el dia 17 de maig, trobem aquesta reflexió: «En el context de la revolució digital en curs, hem de redescobrir, destacar i cultivar el nostre deure de formar els altres en el pensament crític». No es tracta d’una mirada nostàlgica cap a mètodes d’ensenyament del passat, sinó d’una resposta actual i necessària als reptes del món contemporani.
Amb aquesta actitud, Lleó XIV fa seva la continuïtat del Pacte Educatiu Global impulsat pel papa Francesc, centrat en set compromisos fonamentals: posar la persona al centre, escoltar les joves generacions, promoure la dona, responsabilitzar la família, obrir-se a l’acollida, renovar l’economia i la política, i tenir cura de la casa comuna. Entre aquests compromisos, destaca la importància de la persona i de la família. Són valors que ens interpel·len i ens estimulen a continuar oferint, des de les nostres obres educatives escolars i socials, una educació de qualitat arreu on som presents.
Ens acostem al final del curs, que arribarà el pròxim mes de juny. Però l’educació és una cursa de fons: calen molts anys per culminar un itinerari formatiu. Aquesta és la nostra vocació i el nostre servei, que volem viure en harmonia amb les famílies i els alumnes. Cada mes, la publicació de Fragment ens recorda la tècnica de Gaudí: el trencadís, que converteix cada trosset del dia a dia en una obra d’art. Aquesta és la nostra mirada educativa: una que compagina l’esperança amb la bellesa. Obriu les seves pàgines, mireu-les a la pantalla i unim-nos tots en el gran projecte compartit de conrear els talents que cada persona atresora al seu cor.
Germà Lluís Serra Llansana, president de la Fundació Champagnat

