Maristes

Potser us ho heu preguntat els últims mesos. A mi realment m’ha fet pensar.

Com és que escoles com les nostres, d’iniciativa social, escoles concertades, que pateixen un infrafinançament crònic i una diferència clara en els recursos, assoleixen millors resultats en tots els indicadors? Com és que les enquestes diuen que els i les professionals no senten que tenen el suport de l’administració ni de la societat i, malgrat tot, marquen una diferència clara en l’alumnat?

Només cal veure els resultats a les proves PISA o en competències bàsiques que us vam compartir per fer-se la pregunta, i per això les primeres respostes no es van fer esperar: per bé que totes les escoles atenem per igual el perfil d'alumnes que tenim a Catalunya, a la concertada oferim una hora més de docència, els equips són més estables i els projectes educatius, de més llarg recorregut.

És cert que l’educació impulsada per la iniciativa social ha cercat sempre l’excel·lència educativa a la vegada que ha privilegiat l’atenció a les classes més febles. Ara bé, quan a la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) revisem l’excepcional valoració de les escoles concertades com el servei públic més ben valorat de Catalunya (amb una puntuació de 7,7), per sobre dels Mossos d’Esquadra (7,2), de l'escola pública (7,1), dels hospitals (7,0), dels serveis socials (6,6) o de la justícia (5,7), potser podem plantejar-nos algunes dimensions més, perquè aquesta valoració no és un examen de coneixement als nostres alumnes, és l’opinió d’una mostra aleatòria de la població catalana. És una percepció de satisfacció.

Per què, doncs, hi ha persones que ens valoren tan positivament malgrat que moltes no són usuàries de les nostres escoles (la mostra representa la població total de Catalunya, i les escoles d’iniciativa social concertades només atenem un 30% dels alumnes catalans). Cadascú de nosaltres tenim alguna idea per donar resposta a aquesta pregunta, però moltes de les respostes segur que van en una mateixa direcció: parlen de les PERSONES que formen part de la comunitat educativa. Persones amb capacitat d’acollir i d'acompanyar, que saben promoure l’esperit de família i fer sentir a tothom que “és a casa”, amb ganes de continuar aprenent i de treballar en equip. Persones que, malgrat l'època complexa i desgastant que ens toca de viure, no en volem quedar al marge; ens sentim part dels temps actuals, del nostre territori i sabem el valor que té l’esforç de cada dia perquè tenim un comprimís real i viscut amb el nostre alumnat i amb les nostres famílies.

"En l’actualitat les escoles maristes continuem mantenint l’esperit dels inicis i som continuadors del carisma de Champagnat”, em deia una persona per resumir-ho. Acollir, educar i acompanyar en el desenvolupament d’infants i joves forma part de la nostra raó de ser, de l’eix de la nostra missió i del nostre caràcter. ¿Potser la implicació, la defensa dels valors fonamentals, el compromís, la capacitat d’acollir, de tirar endavant, de buscar solucions i d'evolucionar, de fer sentir que hi ha coses importants, la professionalitat, no passen mai de moda i continuen sent una cosa que sabem identificar i valorar com a societat?

Si és així, en moments tan complexos i de vegades tan deshumanitzats i tan individualistes, mantenir la nostra presència, el nostre tarannà i el nostre carisma és més necessari que mai. No podem dubtar que les persones marquem les diferències i arribem més enllà dels nostres límits diaris. Tota una responsabilitat i tot un privilegi!

Loreto Rubio Odériz

Directora general de la Fundació Champagnat-Maristes Catalunya