Sí, celebrem la vida!
El curs 2025-2026 ens arriba amb una invitació a celebrar la vida. Com a crida és una expressió suggeridora i desafiadora, especialment quan vivim immersos en situacions d’alta complexitat professional, quan hem patit pèrdues significatives al nostre voltant, quan la incertesa es fa més palesa que mai i quan, simplement, hi ha dies se’ns fa molt costa amunt trobar motius de celebració. Ens podríem quedar en la superfície i veure només un cert caire festiu en l'expressió; per què no?, és una opció. Però si ens hi endinsem amb una mica de curiositat, probablement no ens deixarà indiferents. En tot cas, fer aquesta reflexió serà un exercici de responsabilitat individual.
Per si ens pot ajudar: celebrar la vida passa per viure en l’aquí i en l’ara, però esperançats en el futur, gaudint del moment sense renunciar a visualitzar escenaris futurs que ens engresquin i ens motivin. Passa per pràctica de la gratitud, per dedicar un petit espai de cada dia a fer conscient allò que, com diu la cançó, ens omple de vida els pulmons. Passa per practicar l’empatia i la solidaritat, per enriquir el nostre univers personal amb tota la gent bonica que tenim al voltant i a qui sovint no dediquem aquesta mirada que mereixen. Passa pels detalls, per allò de cada dia que de vegades ens travessa massa ràpid per donar-li el lloc i el temps que mereix. Passa per donar sentit al que fem, per comprometre'ns cada dia amb els nostres valors més profunds, el que ens impulsa i ens estructura per dins. Passa per donar-se, per oferir el millor de nosaltres mateixos amb senzillesa i també aprenent a rebre el que els altres ens donen. Passa per detectar els petits miracles que es donen cada dia, tot i que sabem que no sempre portem les ulleres que caldrien per poder-los veure. Passa per la defensa de la dignitat de totes les persones, perquè sabem que les seves vides són un do de Déu. I per nosaltres això cobra una especial significació quan mirem els infants i els joves i renovem el nostre compromís amb la defensa dels seus drets.
Sembla, doncs, que celebrar la vida no és pas fer festa un dia, no té gaire a veure a només sortir a ballar o fer esbarjo. Sembla que té més a veure amb un exercici conscient i crític, que ens demana temps, intencionalitat i una connexió profunda amb nosaltres mateixos i amb allò i aquells amb qui compartim aquest camí meravellós i misteriós que és la vida.
Us desitgem un molt bon curs, ple de motius per celebrar.
Raúl García Milán, coordinador de l'Obra Social Maristes Catalunya
