Maristes

La supervisió d’equips professionals en l’àmbit social i educatiu és una eina clau per garantir la qualitat de la intervenció amb infants, joves i famílies en situació de vulnerabilitat. En la meva experiència com a responsable i conductor d’aquests espais he pogut constatar com, lluny de ser un luxe, la supervisió és una necessitat estructural per als equips que treballen directament amb el dolor, la incertesa i la complexitat humana. Supervisar és crear un temps i un espai protegit per mirar el que passa, posar paraules al que pesa i sostenir, de manera compartida, el sentit de la feina.

Els professionals que acompanyen quotidianament situacions greus viuen sovint en una tensió constant entre l’exigència tècnica de la intervenció i l’impacte emocional que comporta. La supervisió ofereix un espai de paraula segur on el relat pot emergir sense judicis ni urgències i en què es pot fer una lectura més pausada, profunda i sistèmica de les dinàmiques que apareixen. També és una oportunitat per reconnectar amb el propi rol professional, reforçar els límits sans de la intervenció i preservar l’energia necessària per continuar sent-hi, amb presència i qualitat.

Als espais de supervisió que condueixo poso especial èmfasi en l’escolta activa i el reconeixement de les emocions que travessen el dia a dia dels equips. Considero fonamental validar el malestar que pot generar l’exposició constant a realitats de fragilitat, violència o abandonament, i alhora ajudar a transformar aquest malestar en aprenentatge i força col·lectiva. La supervisió esdevé, així, un lloc per reforçar la cohesió d’equip, revisar pràctiques, generar noves mirades i construir una ètica compartida de l’acompanyament.

Finalment, la supervisió també és un acte de cura institucional. Apostar-hi és apostar per la salut emocional dels professionals, per la sostenibilitat dels equips i per l’eficàcia de la intervenció social. Supervisar no és només revisar casos: és cuidar les persones que tenen cura dels altres. És, en definitiva, una forma de responsabilitat col·lectiva i d’humanització de la tasca educativa i social.

Santi Ferrando, responsable d'acompanyament a les persones i tècnic de formació de la Fundació Champagnat