Maristes

Sí, amb aquest Nadal, que no serà com els altres que hem conegut fins ara, tanquem un any diferent. Prou sabem que tots els anys són diferents, que cada any té les seves novetats i variacions pròpies, però en dir diferent vull dir que no s’assemblarà en res –ho sabem prou– als viscuts fins ara per la majoria de nosaltres.

El patiment, l’angoixa, la incertesa, la distància, la separació, les absències forçades, el dolor... despullen, deixen al descobert, la superficialitat que s’amaga en moltes de les paraules i gestos que tan sovint revestim de rutina o convencionalismes.

El Nadal que tancarà aquest any, marcat per la pandèmia, ens pot fer potser més autèntics. Hi on hi ha autenticitat l’esperança creix. Ens pot fer més humans, més de debò. Això sí, caldrà parlar i actuar diferentment de com ho hem fet abans.

Aquest Nadal, amb la seva particularitat, ens centra en allò que és essencial i desvetlla en nosaltres la capacitat d’actuar amb una generositat i una creativitat que potser tenim adormides. No per convertir-nos en herois sinó en protagonistes; on el que compta no és tan la visibilitat com el fer costat, acompanyar amb paciència tot acceptant la nostra fragilitat. Potser serà un Nadal de menys regals i xivarri, però de més tendresa.

Mirem-nos cap endins i descobrirem com l’esperança, la petita esperança, com li agradava dir al poeta francès Charles Péguy, està amagada dins nostre: “aquesta petita esperança que sembla un no res”. Però “l’esperança veu el que encara no és i el que serà. Li encanta el que encara no és i serà”.

Nadal ens recorda sempre el misteri del Déu fet infant, fet un de nosaltres. On neix Déu, reneix l’esperança.

Bon Nadal!

G. Xavier Barceló

Imatge extreta de La Croix