Maristes

Hi ha una certesa que la recerca educativa fa dècades que confirma: l'aprenentatge no té data de caducitat. L'aprenentatge al llarg de la vida —o lifelong learning— no és una tendència passatgera, sinó una necessitat fonamental per a qualsevol professional que vulgui créixer, actualitzar-se i millorar. Inclou totes les activitats d'aprenentatge que una persona du a terme de manera voluntària i motivada amb l'objectiu d'ampliar el coneixement i millorar les competències. I els mestres també tenim el compromís de no deixar mai d'aprendre. Ara bé, aprendre al llarg de la vida no és suficient si ho fem en solitari. L'Informe GEM (Global Education Report) de la UNESCO 2024-2025, dedicat precisament al lideratge educatiu, ens recorda que el lideratge dels centres és més eficaç quan és compartit i distribuït, i que és el factor intern amb més impacte en els resultats dels alumnes, just després de la qualitat i la pràctica docents. Tanmateix, l'informe explica que un terç dels directors d'escoles de l'OCDE* declara que no té prou temps per al lideratge pedagògic, i que amb prou feines un terç dels programes de formació directiva posa el focus en la col·laboració. Canviar aquesta realitat requereix temps, estructures i una cultura d'escola que posi l'aprenentatge al centre.

La investigadora Louise Stoll, de l'Institut d'Educació de la Universitat de Londres (UCL), defineix les comunitats d'aprenentatge professional com "un grup de persones que comparteix i qüestiona críticament la seva pràctica de manera continuada, reflexiva, col·laborativa, inclusiva i orientada al creixement". Aquestes comunitats, quan funcionen, surten de les fronteres del propi centre: "Les comunitats d’aprenentatge professional actuen dins i més enllà dels seus límits. Els mou la recerca de maneres noves i millors d'ampliar les oportunitats d'aprenentatge i els resultats de tots els alumnes. Ho aborden mitjançant activitats de suport mutu, indagació col·laborativa i experiències d'aprenentatge compartit. En essència, són aprenents socials insaciables". És amb aquesta intenció que hem impulsat, juntament amb LID Barcelona —Centre de Lideratge Educatiu—, el projecte d'observació entre escoles que enguany posem en marxa. La llavor, però, va ser plantada fa tres anys, quan Maristes Anna Ravell va tenir la iniciativa de participar en un programa d'observació entre centres. L'experiència va ser tant positiva que, a més d'animar-nos a estendre-la a tota la xarxa, ells han continuat desenvolupant la seva pròpia comunitat d'aprenentatge amb l’Institut de Peralada i l’escola PIA de Mataró. Aquest any és la primera edició en què hi participem les 10 escoles de la xarxa marista, organitzades en triades juntament amb escoles PIA i acompanyats per LID Barcelona com a impulsor i facilitador del procés. Hem organitzat grups de tres centres, cadascun dels quals ha escollit un tema de millora i ha construït una teoria d'acció pròpia (la brúixola de cada centre: defineix on som, on volem anar i com hi pensem arribar). A partir d'aquí, els equips participants han preparat jornades d'observació i entrevistes a fi de recollir evidències vinculades a cada teoria d'acció, en un procés que ens permet aprendre i millorar basant-nos en el que realment passa a les aules.

Pertànyer a una xarxa és una oportunitat que continuem explorant i aprofitant. Quan compartim el que fem, quan ens exposem a la mirada dels companys i quan som capaços de fer-nos preguntes junts passa alguna cosa que difícilment pot passar en solitari: la pròpia pràctica es torna visible, es pot qüestionar i, per tant, transformar.

Maria Casanova, coordinadora de Maristes Xarxa d'Innovació

* L'OCDE agrupa 38 estats del món, entre els quals Espanya, i és una de les principals fonts de recerca educativa internacional a través d'enquestes com el TALIS, que analitza les condicions de treball dels docents i el funcionament dels centres.

Delors, J. (1996). La educación encierra un tesoro. Informe a la UNESCO de la Comisión Internacional sobre la Educación para el Siglo XXI. UNESCO.

García-Bullé, S. (2019). ¿Qué es lifelong learning y en qué consiste? Observatorio del Instituto para el Futuro de la Educación, Tecnológico de Monterrey. https://observatorio.tec.mx/aprendizaje-a-lo-largo-de-la-vida-lifelong-learning/

Stoll, L., & Louis, K. S. (2007). Professional learning communities: Divergence, depth and dilemmas. Open University Press / McGraw-Hill.

Stoll, L. (2012). Stimulating learning conversations. Professional Development Today.

UNESCO. (2024). GEM Report 2024/25: Leadership in Education. Lead for Learning. UNESCO Publishing. https://www.unesco.org/gem-report