Assemblea conjunta dels responsables de pastoral
Cal renunciar a una pobresa que esclavitza, però cal predicar una pobresa que salva.
(Pere Casaldàliga)
Cada gener fem coincidir dues assemblees en una: la de coordinadors/es de pastoral de les escoles i la de referents de pastoral de les obres socials. Ens agrada, un cop a l’any, trobar-nos plegats a Llinars i dedicar una jornada a algun tema de reflexió i aprofundiment. El passat dijous 15 de gener vam celebrar aquesta trobada anual i la vam dedicar a reflexionar sobre els pobres i la pobresa des d’una mirada evangèlica. Ens va acompanyar Pepe Rodado, capellà obrer encarregat de les parròquies de Torre Baró i Vallbona, a la perifèria de Barcelona.
En Pepe va enfocar el matí seguint l’estructura de la revisió de vida: Veure, Jutjar i Actuar. Pel que fa a Veure, ens va fer una exposició dels principals punts de l’informe Foessa 2025 de Càritas, amb especial atenció a les dades de Catalunya. Vam veure que la pobresa té unes causes sistèmiques, que les disigualtats augmenten any rere any malgrat que les dades macroeconòmiques siguin positives i que hi ha un alt nivell de cronificació de la pobresa en sectors concrets de la nostra població.
A la segona part ens vam acostar a la mirada sobre la pobresa que hi ha a l’Evangeli i al document Dilexi Te del papa Lleó. Vam distingir una pobresa que exclou, i contra la qual hem de lluitar, i una pobresa que és opció de vida, tal com va fer Jesús, per tal d’alliberar-se de les dependències materials i per ser a prop dels més febles. Com deia Pepe Rodado, el projecte de Jesús és tant per a tothom que ell es posa en últim lloc perquè ningú en quedi fora.
Finalment, vam tenir un espai personal per deixar-nos interpel·lar en l'àmbit personal i en la nostra tasca com a responsables de pastoral de les obres educatives. I després vam mantenir una estona repartida en petits grups per compartir les nostres reflexions. La jornada va acabar amb la celebració de l’eucaristia, un moment de molta comunió entre tots els que hi vam participar. Ens sentim veritablement una comunitat marista que camina a Catalunya acompanyada pel bon Déu.
