Maristes

Quan creixem sembla que la capacitat d’imaginar —tan natural durant la infantesa— se’ns va apagant. Ara bé, ¿on queda aquesta guspira de fantasia que ens permet veure els fets quotidians d’una altra manera, la mateixa que va impulsar inventors i somiadors a transformar la realitat?  

 

Creure és crear. La convicció és el motor que ens mou a construir un món millor. I aquest món no s’aixeca en solitud: el teixim junts, amb la riquesa de la nostra diversitat. No hi ha res impossible quan ens atrevim a imaginar units, quan sumem complicitats i obrim camins que ens condueixen a llocs que només existeixen si somiem en comú. 

Imaginar és llançar-se al buit del que ens és desconegut: aventura, incertesa, confiança. És caminar sobre la corda fluixa, amb la certesa que sempre hi ha Algú que ens sosté. 

 

No imaginem el que ja és real: això, simplement, ja existeix. Imaginar és anar més enllà, pensar diferent. Però aquesta imaginació no és una evasió ni un refugi per desconnectar-nos dels altres. No es tracta de viure “al nostre món”, sinó de somiar desperts per transformar el present i projectar un futur millor. 

 

Una imaginació sense límits ni barreres, lliure de normes rígides i de codis imposats, però ancorada en uns valors essencials: respecte, igualtat, superació, dignitat. Una imaginació que esdevingui eina, que ens ajudi a comprendre la realitat i a descobrir camins inèdits per resoldre els vells problemes de sempre. 

Avui, més que mai, el món necessita somiadors que s’atreveixin a reimaginar-lo. Et convido a tornar a encendre aquesta guspira, a creure més que un altre futur és possible i, sobretot, a construir-lo plegats. Perquè somiar en comú és el primer pas per transformar la realitat.

 

 

Tots els recursos del lema, aquí.