El llegat marista
La història no és una suma d’itineraris personals desconnectats, sinó que s’assembla molt més a una cursa de relleus. El testimoni passa d’unes mans a unes altres. Es tracta d’un llegat: allò que una generació lliura a la següent. Qui entrega el testimoni no es desentén de la cursa. Sap que ha complert la seva trajectòria i confia que la generació següent farà tot el possible perquè aquell somni compartit continuï desenvolupant-se al llarg dels anys.
Una sol·licitud, moguda des de la mateixa ciutat amb significatius suports del cardenal Vives, va aconseguir la fundació de la presència marista. Aquest cursa a Igualada va començar el 18 d’agost de 1896, amb l’arribada dels germans que van formar la primera comunitat. Pocs dies després, el 3 de setembre, a les nou del matí, es va celebrar a l’església de Santa Maria l’inici del curs escolar del Col·legi Castells, el centre educatiu que acabaven d’obrir. Sis germans, cinc gironins i un francès, van formar part en diferents moments de la primera comunitat. Entre ells hi havia Epifani-Lluís, nom religiós de Ferran Suñer i Estrac, que tenia només 22 anys. Era un projecte confiat a joves amb energia i il·lusió suficients per consolidar-lo. D’aquells inicis en fa, enguany, 130 anys!
Al llarg d’aquestes tretze dècades s’han succeït moltes comunitats i han passat moltes coses. Vint germans que, en un moment o altre, havien format part de la comunitat han rebut o es troben en camí de rebre el reconeixement del martiri. A aquesta memòria s’hi afegeixen tres germans nascuts a Igualada que van viure esdeveniments semblants. Al llarg dels anys, joves de la ciutat s’han sentit atrets pel carisma de Marcel·lí Champagnat i han abraçat la vocació marista. Actualment, set igualadins vius són germans maristes. L’escola va començar al carrer d’Antoni Franch, després es traslladà al carrer de Sant Carles i, avui, és a les Comes. La comunitat també ha canviat d’emplaçament: del col·legi al carrer de Berga i, finalment, al carrer de Salvador Espriu. Fa trenta anys, la casa del carrer de Berga es convertí en un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE), impulsat per la institució marista per acompanyar infants, adolescents i joves en situació de vulnerabilitat.
Aquests 130 anys d’escola marista i els 30 anys d’obra social han consolidat equips de professors i d’educadors socials profundament identificats amb el carisma i el projecte marista. Però el llegat va més enllà de les institucions i de les persones que avui hi treballen. També el custodien els antics alumnes, que conserven en la seva memòria i en les seves vides una part del que han rebut. Avui, tant l’acció educativa escolar com la social són gestionades per la Fundació Champagnat, com les altres obres maristes de Catalunya.
El tancament de la comunitat no significa renunciar a la presència marista a Igualada, una ciutat amb la qual els maristes han compartit una llarga història de vinculació i estima. No és una ruptura ni un abandonament: és el lliurament d’un llegat, d’una herència confiada a les dones i als homes que formen el claustre i els equips d’educadors. La història continua perquè no s’acaba la cursa: canvien les mans que sostenen el testimoni. Fidel a la mateixa tradició, el projecte s’obre a un futur d’esforç i d’esperança, en sintonia amb el batec del nostre país, al servei dels infants i joves, de les famílies que ens confien els seus fills i filles, dels valors de l’Evangeli i de la comunió amb l’Església.
El Col·legi Castells, la primera escola marista, es va posar sota la protecció de la Mare de Déu de Montserrat. Més endavant, va rebre el nom del Sagrat Cor de Jesús. Són dos grans referents per a sant Marcel·lí Champagnat i per a tots els qui segueixen les seves petjades: Maria, mare i guia, i Jesús, el cor de la fraternitat. Fem nostra la petició del profeta Eliseu adreçada a Elies: «Fes-me hereu del teu esperit».
La comunitat marista que tanca aquesta primera etapa us lliura el testimoni. Acollir-lo i fer-lo fructificar és una responsabilitat compartida. Que les dificultats que puguin sorgir no ens facin perdre mai de vista l’horitzó d’esperança. Els germans lliuren el testimoni, però la cursa continua. El llegat marista seguirà donant fruit mentre hi hagi persones disposades a fer-lo present en l’educació, l’acollida i el servei.
Lluís Serra Llansana, germà marista
