Maristes

El germà marista Emili Turú Rofes ha estat nomenat aquest estiu pel papa Lleó XIV consultor del Dicasteri per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica. Aquest nomenament incorpora el germà Emili Turú a un grup de 15 nous consultors (entre ells el també marista Antoine Kazindu) que acompanyen i assessoren el Dicasteri en la seva tasca al servei de la vida consagrada arreu del món.
Hem volgut saber què significa aquest nomenament i hem demanat al mateix germà Emili que ens ho expliqui:

Un servei que no m'esperava

Quan em van trucar per dir-me que el Papa m'havia nomenat consultor del Dicasteri per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, la meva primera reacció va ser de sorpresa total. 

Al Dicasteri em coneixen, sobretot per haver estat secretari de la Unió de Superiors Generals, i saben que ara tinc un calendari molt agafat pel treball que faig amb moltes congregacions religioses. Per això em va estranyar que em demanessin aquest servei, però em van aclarir que serien col·laboracions puntuals, no necessàriament de llargs períodes. 

Què significa

Ho entenc, abans de res, com un servei. Un consultor és algú que posa al servei de l'Església el que ha viscut i après, perquè el Dicasteri hi pugui recórrer quan ho necessiti. Ho veig com una manera de continuar acompanyant la vida consagrada, aquesta vegada des d'un altre lloc.

Mirant la llista de persones nomenades, veig que s'han buscat perfils molt diversos. En el meu cas, suposo que ha pesat l'experiència de govern i la feina que faig ara, des de Faith and Praxis, en la formació i acompanyament d’equips de lideratge de la vida consagrada. 

Com ho he viscut

Amb agraïment, i amb una mica de vertigen, per què negar-ho. Agraït per la confiança que això suposa. I amb el vertigen de no saber què se’m demanarà. 

De totes maneres no em preocupa. L’experiència em diu que cada vegada que he dit sí a un nou repte en la meva vida, a la llarga ha estat una gran benedicció per a mi (i espero que per a algú més...).

El repte

El repte, tal com ho veig, és ajudar a mirar el moment actual amb serenitat. Moltes congregacions viuen amb preocupació la disminució de vocacions i l'envelliment de les comunitats. Però no és la primera vegada que la vida consagrada passa per una època així, i la història ens diu que aquests moments poden ser de purificació i de maduració, no només de pèrdua.

Voldria contribuir a posar-hi una mica d'esperança realista. Tagore deia que si de nit plores perquè el sol no hi és, les llàgrimes t'impedeixen veure les estrelles. Doncs això: aprendre a veure les estrelles, els brots que ja estan sortint, encara que potser no ens toqui veure'ls florir. I recordar que se'ns demana fidelitat, no èxit.

No sé exactament què podré aportar, però sí que tinc clar amb quin esperit ho vull fer: amb serenitat, amb paciència i amb alegria.

Emili Turú, Germà marista.

Més informació: llegeix l'entrevista de l'agència Flama.