Maristes

El curs passat vam iniciar un nou projecte conjunt amb totes les direccions de les obres socials maristes. No sabíem exactament fins on arribaríem, però sí que compartíem una intuïció: calia trobar un espai per escoltar-nos, per compartir i per créixer plegats.
I així va néixer La Furgo.

Més que un pòdcast, La Furgo ha estat un espai de trobada. Un lloc on hem pogut sortir, durant una estona, del ritme intens del dia a dia dels nostres centres per aturar-nos, mirar-nos i reconèixer tot el que ja estem fent. També ha estat una oportunitat per posar veu a la nostra feina, sovint invisible però carregada de sentit. El projecte ha anat creixent amb nosaltres. Hem anat de menys a més, sense presses però amb constància, construint-lo pas a pas. Cada trobada, cada gravació, cada conversa ha sumat. I en aquest procés, gairebé sense adonar-nos-en, també hem anat creixent com a equip. Un dels grans valors de La Furgo ha estat la possibilitat de compartir expertesa i experiències reals. Hem pogut posar en comú tot allò que passa als nostres centres, el que ens preocupa, les coses que ens funcionen i també les que ens qüestionen.

Hem compartit mirades, dubtes i aprenentatges, i amb això hem generat un coneixement que només es pot construir des de la pràctica. Alhora, hem tingut el privilegi de convidar professionals reconeguts del nostre sector, que han aportat la seva experiència i una mirada enriquidora. Aquest diàleg entre la  pràctica quotidiana i la reflexió més àmplia ens ha ajudat a ampliar perspectives i a donar més profunditat als temes que ens interpel·len.
Ara bé, si hi ha una cosa que defineix La Furgo és el vincle que s’hi ha generat. Un sentiment de comunitat, de formar part d’un projecte compartit, que va més enllà del pòdcast mateix. Hem construït un espai de confiança, d’escolta i de reconeixement 
mutu. Potser aquest és, en el fons, el veritable valor del projecte.

La Furgo continua el seu camí. I ho fa amb la força de tot el que hem compartit i amb la convicció que, quan caminem plegats, tot pren més sentit.

Mari Molina, directora del CRAE La Llar d'Igualada