Maria de Natzaret
S'acaba el mes de maig i anem tancant el que tradicionalment anomenem “mes de Maria”. Hem dedicat algunes celebracions o bonsdies a Maria, hem pelegrinat a Montserrat, hem fet murals a les escoles... Anar coneixent la persona de Maria de mica en mica ens ha d’ajudar a desbrossar l’imaginari que hem construït sobre la seva figura. Perquè, sovint, en tenim unes imatges idealitzades i massa superficials.
En realitat, només tenim una font d’informació sobre Maria, l’Evangeli, i en diu molt poca cosa. A més, les representacions artístiques tradicionals han fet molt de mal. En les escultures romàniques, com en el cas de la marededeu de Montserrat, Maria no deixa de ser un seient de Jesús (el seu tron de quan era petit), que serà substituït per una màndorla a les imatges de Jesús Ressuscitat (com ara el Pantocràtor de Taüll). Per dir-ho d’una manera simple, aquí Maria només és attrezzo.
En les imatges més modernes de Maria trobarem versions que emfatitzen una dolça maternitat o la seva sobrenatural assumpció al Cel. Ara bé, el dia a dia a Natzaret no devia ser tan ensucrat. ¿Com devia ser la vida d’una dona jueva, d’una societat estrictament patriarcal, en un poble petit d’un racó perdut de l’imperi romà? De ben segur que més marcat pel treball i la injustícia del que ens agradaria imaginar. Maria va haver d’emigrar, sovint no entenia les estranyeses del seu fill (tot i que les guardava al cor), de qui devien parlar malament a tot el poble, i va veure com l’assassinaven injustament.
Tenir present Maria de Natzaret, avui, és pensar en aquelles persones que busquen una vida digna per a les seves famílies travessant el Mediterrani, i que malauradament moltes vegades hi deixen la pell. Ens ha d’ajudar a recordar totes aquelles persones que veuen com moren els seus fills i filles a Gaza, a Ucraïna o en qualsevol de les guerres terribles del nostre món. Que el testimoni de Maria de Natzaret ens ajudi a continuar compromesos amb els dolors de la Humanitat.
Ignasi Flores, coordinador de pastoral de Maristes Catalunya
Il·lustració: Christ in the Rubble, de Kelly Latimore
