Maristes

Arriba el mes de maig i és inevitable pensar en Maria. Escoles i obres socials dediquem un moment per tenir present la nostra Bona Mare, com deia Marcel·lí. I és que ell va viure l’amor de la seva mare en dos moments clau:

En un primer moment, quan va prendre la decisió de no tornar més a l’escola, va trobar comprensió i cura; la seva mare mai no el va jutjar i va acceptar la seva decisió.

I en un segon moment, quan va decidir ser capellà sent conscient que aquest fet implicava recuperar l’hàbit de l’estudi. De la seva mare en va rebre ànim i confiança.

No és d’estranyar que, gràcies a aquesta experiència d’amor incondicional a casa seva, estigués segur de l’amor tendre i infinit de la mare de Jesús, i així ho volgués transmetre als seus germans.

Quan era petita (i no tan petita) tornava de l’escola i seia a la falda de la meva mare buscant el refugi de la seva abraçada, la seva calma. Després, com a mare abraçant les meves filles, he viscut aquest sentiment des de l’altre costat: he volgut ser la seva llar, el seu far. I com a mestra dels més petits, només vull oferir un lloc segur davant d’una dificultat, un moment de calma.

Des que soc mare i mestra tinc molt present Maria, i admiro la seva fortalesa. Ella va acompanyar el seu fill acceptant el seu destí amb amor, però sempre des de la llibertat, sent present sense demanar res a canvi.

Aquests dies a les escoles i obres socials tenim present la figura de Maria en la nostra realitat quotidiana. Sovint fem dinàmiques en què posem nom i rostre a les nostres Bones Mares, en un món canviant on hi ha tants tipus de famílies com infants. En una llar Maria pot ser la nostra mare, però també la nostra àvia, tieta o educadora... perquè representa aquest amor infinit que supera qualsevol situació difícil, ja sigui fugir d’una guerra, travessar fronteres o sobreviure econòmicament, perquè l’amor als altres és la seva força i el que dona sentit a la seva vida.

Maite Lacasta, Mestra d'infantil de l'escola Maristes Sants-Les Corts