Maristes

Recordo que una vegada el difunt germà Seán Sammon va compartir una trobada que havia tingut amb un jove, crec que a Austràlia. Després de parlar a un grup sobre la vida i la missió dels germans, un jove se li va acostar per continuar la conversa. A en Seán li va quedar gravada al cap una pregunta: «Per què no parleu més dels sacrificis que fan els germans?».

Hi ha moltes raons per les quals pot ser que aquest tema no es tracti, quan es parla amb els joves. Però el que va sorprendre en Seán no va ser pas la pregunta en si, sinó el fet que vingués d’un adolescent. De vegades assumim que els joves no són conscients dels reptes i sacrificis que exigeix la vida, però aquesta breu trobada va revelar fins a quin punt pot ser errònia, aquesta suposició.

A mesura que ens acostem a la festa de Sant Marcel·lí Champagnat tornem a ser desafiats per la història d’un home amb una vida que no va estar marcada per la comoditat i la seguretat, sinó pel sacrifici. El seu llegat com a fundador dels Germans Maristes no es basa únicament en la seva visió o els seus èxits, sinó en els innombrables sacrificis—alguns visibles, molts altres amagats— que van donar vida a aquella visió.

Així comença el missatge EL SACRIFICI EN EL COR D’UNA VIDA ENTREGADA AMB FE I AMOR, escrit pel germà Peter Carroll, Superior general dels Maristes, amb motiu de la festa de S. Marcel·lí Champagnat, que celebrem el 6 de juny.

El germà Peter incideix en com esdevenir Constructors d’un Nou Hermitage inspirant-nos en les crides del 23è Capítol general.

Llegiu aquí el missatge del germà Peter, bonic i inspirador.