Maristes

Salutacions des d’Austràlia. Aquí, com en tants altres llocs de l’hemisferi sud, estem passant de l’estiu a l’època freda de l’any. A Europa, és clar, passa el contrari: es passa de la temporada d’hivern a l’estiu. Però siguem on siguem al món, és un moment de canvi, una estació de canvi. I això és realment del que tracta aquesta Setmana Santa i el Tridu Pasqual.

Recordem, tal com se’ns demana cada any, la vida de Jesús, la seva mort i la seva resurrecció. Ell és l’arquetip, per dir-ho d’alguna manera, d’allò a què tots estem cridats, no només al final de les nostres vides, sinó també al llarg de les nostres vides. El canvi és un fet. I esperem i preguem perquè els canvis que acceptem siguin per a millor, pel nostre propi bé, el dels nostres éssers estimats i el del nostre món.

En les últimes setmanes, he sentit a parlar del paradigma de Richard Rohr: passar de l’ordre al desordre, per tornar a ordenar. Doncs bé, aquest és exactament el missatge que actua com a detonant en la vida de Jesús, en la seva crucifixió i després en la seva vida ressuscitada, que és una experiència molt diferent de la vida física o natural. Reflexionem sobre aquests misteris perquè aquest és el camí que creiem que farem seguint els seus passos.

Avui dia, en el nostre món, hi ha tantes tragèdies i tants mals comesos pels éssers humans contra altres éssers humans: el recurs a la guerra com a manera de relacionar-se amb altres països i assolir objectius, la cobdícia descarada que veiem tan sovint, la manca d’amor per les persones… És un moment molt descoratjador, crec. I hi ha persones que han dit públicament que se senten desanimades.

La Pasqua és un moment per recordar que hem d’anar més enllà d’aquests sentiments. En sabem les dificultats. Coneixem les tragèdies que ens assetgen tan sovint a la vida. Però creiem en Jesús Salvador, en Jesús, que ha donat la seva vida en sacrifici. És aquest Jesús qui ens crida a perseverar i a viure en l’esperança. No es tracta d’una esperança basada en il·lusions, sinó d’una esperança fonamentada en la nostra profunda experiència de l’amor que Déu ens té en les nostres vides i que es va manifestar en Jesús.

Així, doncs, que aquest temps de Pasqua, aquest temps de transformació, sigui per a nosaltres una experiència plena d’esperança. Però només pot ser esperançadora si nosaltres mateixos ens comprometem a seguir el camí de Jesús.

Quan combreguem, rebem Jesús. Jesús se’ns ofereix i nosaltres el rebem. Aquesta experiència de prendre i rebre és un compromís que assumim per ser com Jesús, viure el seu missatge d’esperança, d’amor i de pau, especialment en aquests temps.

Així doncs, com a Maristes, reunim-nos, en la fe, entorn del crucifix i després entorn del sepulcre obert, recordant que Jesús ha vençut i que nosaltres també vencerem.

Comprometem-nos amb el seu camí, que tan bé ens ha mostrat Marcel·lí Champagnat, i, per descomptat, la seva pròpia mare, Maria.

Us desitjo a tots vosaltres, comunitats, famílies i éssers estimats, una Pasqua molt beneïda i plena d’esperança.

G. Peter Carroll, Superior General de l’Institut dels Germans Maristes