Maristes

De nit. Al camp dels pastors, en un abrigall d’emergència, perquè no troben lloc a l’hostal. Maria infanta el nen que porta a les entranyes. Josep fa tot el que està al seu abast per ajudar-la. Sota un cel curull d’estrelles titil·lants, la Vida esclata en una criatura vulnerable. L’experiència profunda de Déu, com li succeí al profeta Elies, no es percep en el vent fort i impetuós, en el terratrèmol, en l’incendi... sinó en el xiuxiueig suau (1Re 19). Josep i Maria viuen una situació precària i acullen la Vida en la seva pobresa. Els pastors que són a la contrada tenen a la sang l’estil nòmada. Van d’un cantó a l’altre. Saben que l’existència és itinerari, novetat, nous horitzons. Els pastors, quan reben la notícia, es diuen entre ells: «Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber»
(Lc 2,15). No elaboren teories, sinó que volen tenir experiència del que està succeint i s’obren al missatge i al coneixement que Déu els vol donar. Quan una persona ha viscut a fons una experiència vital i la vol transmetre als altres, la seva comunicació deixa meravellat a qui l’escolta. Maria i Josep es troben a gust entre la gent senzilla. La mare de Jesús «guarda tot això en el seu cor i ho medita» (Lc 2,19). Interioritat, memòria espiritual, sentiments profunds... Tothom mira embadalit el nen, que sembla aliè a l’entusiasme però que en el fons n’és la causa. Cadascú, sigui home o dona, en porta en el seu interior una rèplica, que és el seu nen o la seva nena interior. Josep té cura de la seva dona amb gran delicadesa, i ella, a la vegada, esguarda i acarona el seu fill menut.

En el context nadalenc, Marcel·lí Champagnat funda l’Institut Marista el 2 de gener, gairebé una setmana després de la celebració del Nadal. Aquests dos fets es nodreixen dels mateixos valors. Són un cant a la VIDA, amb més compromís quan més amenaçada està, quan és més vulnerable i quan les situacions són més precàries. Aquestes són les arrels de la nostra missió. Malgrat els orígens humils (segurament per això), Maria i Marcel·lí pensen en gran. El Magnífic ens dona la clau: «el Totpoderós obra en mi meravelles» (Lc 1,49). Cada Nadal sentim novament les paraules que el Senyor va adreçar a Elies: «Torna a posar-te en camí».

Bon Nadal a tothom!

Lluís Serra Llansana

President de les Fundacions Champagnat, Anna Ravell i Escó