Però, si mor, dona molt de fruit
La Pasqua és un misteri molt difícil d’explicar. És tan gros que no podem assumir tot el seu significat d’un sol cop. Necessitem fer-ne aproximacions parcials que ens ajudin a anar introduint-nos en el misteri esglaonadament. Una de les maneres és a partir d’una de les paradoxes de Jesús: “Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda ell tot sol; però, si mor, dona molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic”. (Jn 12, 24-26)
Amb la nostra mentalitat racionalista i utilitarista, sovint ens costa entendre aquestes paraules. Però si les passem pel cor recordarem moments de la vida en què perdre ha estat guanyar, i en què morir ha estat viure. A Kairoi van fer, fa molts anys, una cançó que hem cantat molt i que es titula Benaurances. Aquesta cançó té la peculiaritat d’estar feta per la unió de dos fragments de l’Evangeli. La tornada de la cançó fa referència al fragment que acabem de citar. La resta d’estrofes estan escrites a partir del text de les Benaurances de Jesús, allà on ell mateix ens proposa un camí de felicitat que passa per empobrir-se, fer-se petits i senzills, compartir, lluitar per la pau... I que a vegades porta a la creu, a morir com la llavor per alliberar nova vida.
La Pasqua sempre arriba amb la primavera. És un temps per celebrar la vida i per arriscar-nos a viure amb plenitud cada vegada més. Creure en Jesús significa confiar que aquesta vida plena no la trobarem en el poder, en els diners o en el privilegi, sinó comprometent-nos i estimant els germans i germanes, encara que això a vegades suposi cansament, desil·lusions, conflictes o pèrdues. Ens hi atrevirem?
Bona Pasqua a tots i totes!
Ignasi Flores, coordinador de pastoral de Maristes Catalunya
