Maristes

Aquesta expressió que emprem sovint les entitats del tercer sector, solidàries i caritatives per referir-nos a la població que atenem potser ja és caduca.

Les crisis que s’amunteguen unes sobre les altres, amb la COVID-19 fent de funesta cirereta del pastís, han repartit malestar i desgràcia arreu. L’Arcadi Oliveres no es va cansar d’insistir que la riquesa per a tothom ja hi és, però que hi ha uns quants que s’entesten a acumular-ne, privant-ne la resta en una perversió sistemàtica que perpetua i agreuja la injustícia arreu del món i a cada cantonada.

Si intentem mirar des d’un satèl·lit, ens costarà molt saber qui és aquella persona o grup de persones que “més necessita” la nostra ajuda. Els migrants que sobreviuen a Grècia, els del Líban o els que arriben a Colòmbia? Els infants privats de drets elementals als barris del Paraguai, els joves migrants sols als barris europeus o els nens soldat de la República Centreafricana? Als municipis catalans, és més vulnerable a discriminació la gent gran, la comunitat LGTBI o les persones amb discapacitat?

En cap cas és una competició ni concurs. Els drets humans han de ser per a tothom, sense excepcions. Els drets humans, al contrari que la riquesa, no són un conjunt de base 0. Que algú assoleixi la plenitud dels seus drets no fa que algú altre hagi de renunciar als seus. Això que passa amb els bens materials o amb els diners, que són tractats com a mercaderies, no hauria de succeir amb la justícia. Jesús de Natzaret, amb la seva vida i les seves paraules, suggereix que totes les vides han de ser viscudes amb dignitat i que els cristians ens hem d’ocupar amb empatia i estimació de qualsevol forma de patiment.

En el nostre cas, els Maristes som una comunitat internacional —una família global— formada per persones que compartim amb Champagnat una sensibilitat especial —una vocació— pels joves i els infants. Aquesta vocació es tradueix l’any 2021 en l’acció voluntària de milers de laics, en la dedicació de centenars de germans i en l’activitat de milers de professionals que es dediquen a garantir el drets dels infants arreu del món.

Estem vivint un moment de dificultat per a la humanitat. La nostra institució va patir dificultats ja a l’inici, com relaten les cartes de Marcel·lí. Algunes realitats de l’Institut, com ara les que puc conèixer de primera mà a través de la meva tasca a SED, estan en una situació econòmica molt crítica que fa perillar la qualitat i la continuïtat d’alguns serveis. La solidaritat externa pot pal·liar aquestes situacions, i és el que seguim intentant des de SED amb l’ajuda de la comunitat marista catalana.

Avui tenim el convenciment que som allà on hem de ser i que, amb totes les forces i els recursos que podem sumar junts, “no renunciarem fins a aconseguir el que desitgem”[1].

 

Dani Farràs, delegat de SED Catalunya i membre de l'Equip Missió de Maristes Catalunya

 

[1] Champagnat en la seva carta del 25 de gener de 1938, desde París: https://champagnat.org/es/marcelino-champ/carta-de-marcelino-170/