0,12 píxels
La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada al setembre de 1977 a fi d'explorar els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits. Un cop finalitzada la seva missió principal i mentre abandonava el sistema solar, la sonda, a petició del famós científic Carl Sagan, va girar la càmera per prendre una imatge de la Terra. Va ser llavors quan es va obtenir la captivadora fotografia “Un punt blau pàl·lid” (A pale blue dot en anglès) presa el 1990 a una distància de 6.000 milions de quilòmetres. En la imatge, la Terra apareix com un punt diminut de només 0,12 píxels, tot surant en la buidor absoluta de l’espai.
Aquesta visió des de la llunyania va ser especialment inquietant. Per primer cop a la historia se’ns mostrava la nostra llar, petita i fràgil, perduda en la negror immensa. La sensació de solitud és profunda. Totes les persones que estimem i que ens estimen, les nostres vivències, els paisatges que coneixem, es troben en aquests 0,12 píxels. Durant segles la perspectiva humana ha sigut la d’un planeta sense límits, inesgotable, que podem explotar sense miraments.
Des de la Cimera de Rio de 1992 ens adonem “oficialment” que l’impacte sobre el nostre entorn és devastador. Tot i que els sistemes naturals tenen una gran capacitat per absorbir canvis i reequilibrar-se, estem tensant-los de tal manera que arriben a un punt de no retorn, de dany permanent. Per aquest motiu, i a causa d'aquesta petjada profunda i evident, els geòlegs ja han proposat un canvi de període en el calendari del temps geològic. Des del 1950 hauríem entrat en l’Antropocé, deixant enrere l’Holocé. El creixement indefinit no és possible en els sistemes naturals. Tot i els somnis d’Elon Musk de terraformar Mart, no tenim planeta B. El desenvolupament ha de ser sostenible o no podrà ser, a risc de col·lapsar els ecosistemes i, amb ells, les nostres societats, la nostra vida.
Com a institució, el compromís hi és. Una de les crides del Capítol General dels Maristes que es va celebrar a Medellín (Colòmbia) el 2017 ens instava a “respondre de manera audaç a les necessitats emergents” i una de les vies de fer-ho és “desvetllar en nosaltres i al nostre voltant una consciència ecològica que ens comprometi en la cura de la nostra casa comuna”. I el lema d’aquest any, “Desperta’t” és una clara invitació a revisar la nostra relació amb el medi ambient.
Per cert, actualment la Voyager I segueix en funcionament i és l'objecte humà més allunyat de la Terra, situat ja a unes 21 hores i 4 minuts llum de nosaltres, unes 100 vegades la distància Terra-Sol. Un cop la seva bateria nuclear s'esgoti, continuarà el seu viatge com a un record fred i inert d’una civilització que, esperem, hagi sabut tenir cura de casa seva.
José Manuel Rodríguez González, professor del col·legi Maristes La Immaculada (Barcelona)
