Maristes

Amb el mes de juny donem gairebé per acabat el curs, almenys en el seu aspecte acadèmic i de presència a les aules. De fet, però, des de fa uns mesos entenem la «presència» no només des del vessant «físic» sinó també «virtual». I, any rere any, cap al final, celebrem la festa de Sant Marcel·lí Champagnat, fundador dels Maristes.

Fa uns dies el G. André Lanfrey, germà i historiador marista, escrivia que «el món marista ha mitificat Champagnat» i afegia: «el pensament mític és una forma completament legítima d’accés a la veritat, a condició que no substitueixi la història ni la posi al seu servei». En aquest context, comprendreu que cal ser molt prudent per intentar parlar de Marcel·lí i fer-ho sembla més aviat un risc i una gosadia.

Com a Maristes, som hereus de Marcel·lí Champagnat. Hereus no vol dir imitadors que es limiten a copiar models anacrònics. Marcel·lí va saber respondre al seu temps, des del seu coneixement i visió de la realitat, ben arrelat. Per això, acabar el curs viscut ens és motiu per donar gràcies per aquest heretatge que hem rebut... i que, com a Maristes de Champagnat, hem sabut viure un any més en el dia a dia. Ha estat un curs particularment diferent, complicat, imprevisible i exigent.

Mirar l’any amb els ulls de Marcel·lí, que va saber acarar els problemes del seu temps i veure més enllà les possibles respostes, és reconèixer la tasca de cadascú de vosaltres. Heu estat molts homes i dones ben compromesos: infants i joves, famílies, monitors, voluntaris, mestres, educadors, directius i responsables a diferents nivells. Gràcies perquè al final podem dir que malgrat (i gràcies a) totes les dificultats, ens n’hem sortit i hem pogut créixer. Cadascú podrà dir en quina mesura la consciència de la fragilitat (personal i social, d’abast mundial) ha permès enriquir la «presència» marista al servei de l’evangeli i d’una societat més fraterna. Moltes gràcies i bon estiu!

G. Pere Ferré, Provincial de L'Hermitage