No es pot dibuixar un planeta B
La crisi climàtica, potenciada en les darreres dècades per l’ingent consum de combustibles fòssils, per l’augment exponencial del consum i el trasllat de mercaderies global i pel foment de costums culturals poc sostenibles, amenaça la vida a la Terra. Ara ja és evident que el creixement econòmic no és il·limitat.
Com en altres conflictes socials, el jovent encapçala les respostes més airades; aquesta vegada, el papa Francesc, el sector de les oenagés i milers d’altres agents socials a esquerra i dreta del fris polític convergeixen sota l’evidència científica que “No hi ha un planeta B”.
Durant la primera part del mes de novembre, la comunitat internacional ha estat pendent de la celebració de la Cimera COP 26 i d’altres iniciatives que coincidien a Glasgow. Es tractava d’una oportunitat única de comprometre’ns globalment a frenar l’escalfament global, però el resultat sembla que ha estat... fred.
La segona part del mes de novembre, ja fa anys, ve marcada per la celebració del Dia dels Drets dels Infants. És un dia –o unes setmanes– en què a la nostra comunitat educativa es posa especial èmfasi en l’escolta dels infants, en les seves propostes i preocupacions. Aquests dies també ens esforcem a fer la doble mirada global-local per copsar la realitat dels seus drets també fora dels nostres centres i les nostres fronteres.
Els Maristes estem compromesos amb la cura del medi ambient i sembla evident que cal posar-hi de la nostra part com a institució dedicada al benestar dels infants. No només es tracta de quin món “deixem als infants”, sinó també de quin tipus de relació amb l’entorn i amb la casa comuna fomentem des de la nostra acció educativa. Veiem necessari promoure l’ecologia integral amb accions, projectes significatius i també des de la pedagogia, acompanyant els infants a aprendre a viure i conviure en aquest planeta, el qual sí que poden dibuixar.
Podem dur a terme iniciatives rellevants per protegir el planeta i els infants com a institució, i ens hi podem comprometre a llarg termini. Això, no obstant, en tots dos àmbits és necessària i urgent l’acció decidida dels estats i les institucions transnacionals, a través de l’elaboració de lleis i la seva posada en marxa el més gelosa possible.
Dani Farràs i Diego Aguilar, equip de la delegació catalana de SED
