Maristes

Se’m fa estrany i difícil escriure un text de comiat. No n’és pas, de senzill. No sé per on començar. Us podria parlar de reptes, d’objectius aconseguits, de projectes finalitzats d’estratègia, de... Però el que sento és que he donar les gràcies a totes les persones que m’heu acompanyat en aquesta bonica història que comença el curs 10-11 i que finalitza ara, el curs 21-22. Sense vosaltres la meva feina no hauria estat possible. Al llarg d’aquests gairebé 12 d’anys de mandat com a director general de la Fundació Champagnat-Maristes Catalunya he sentit de manera molt propera el que anomenen família marista.

Vull donar les gràcies a totes les persones que m’heu acompanyat en els diferents equips directius, on cadascú heu aportat el vostre saber fer. Gràcies, Pep Turón, Pep Buetas, G. Ramon Rúbies, Marta Portas, G. Manel Martín, Pep Tort i Roge González. Amb vosaltres hem engegat i consolidat projectes que avui en dia són clau. Durant aquests anys heu estat qui ha liderat amb molta força la nostra institució. En cadascun de vosaltres hi veig, com deia el G. Maine, un “germanet de camí”.

He gaudit de totes i cadascuna de les assemblees de directors i directores d’escoles i d’obres socials. Amb tots i cadascun de vosaltres he après l’esperit de treball. Déu n’hi do, les hores que dediqueu a la vostra escola i a la vostra obra social! Amb vosaltres m'he adonat del que vol dir el “lideratge compartit”, ja que les assemblees han estat molt riques en debats i reflexions per tal d’avançar conjuntament en la missió marista a Catalunya. Gràcies per aquesta mirada global de la nostra realitat.

I durant aquests anys he descobert el casal. Quin bé de Déu! Us he dit a les persones que treballeu a serveis centrals, i avui ho torno a repetir, que sou el suport del dia a dia de les nostres obres. Gràcies per la feina essencial que feu en àmbits tan diversos com gestoria, prevenció de riscos laborals, administració, documentació, serveis informàtics, recepció, gestió de cuines i menús escolars, coordinació de qualitat, balanç social, comunicació... i, com no, les coordinacions de l’àmbit de missió: pastoral, educació, moviments juvenils, SED. Sempre hi sou quan us necessitem i sempre hi podem comptar.

Al llarg dels cursos escolars he visitat amb l’equip directiu de la Fundació Champagnat-Maristes Catalunya les escoles i les obres socials, i les comunitats de germans ens heu convidat a compartir estones amb vosaltres. Sovint, després d’un bon dinar a la comunitat i en un diàleg fratern, ens reconeixem mútuament com a continuadors del somni de Marcel·lí. Quina generositat la vostra, germans, a confiar l'obra de tants anys als laics! Gràcies per poder continuar el vostre llegat.

I en aquesta bonica història de la família marista cal també agrair-vos a la federació de pares i mares (FAPAMAC) la vostra feina en pro de les escoles maristes. No és pas senzill, ja que en cadascuna de les reunions que mantenim us demanem una mirada global i no tan sols restringida al vostre centre. Gràcies per les hores que dediqueu a l'escola i a la comunitat educativa.

No puc acabar aquest comiat sense agrair el magnífic treball que feu els educadors de les escoles i de les obres socials, així com també als monitors i personal d’administració de les nostres obres. Dia rere dia esteu fent realitat el somni de Marcel·lí tot educant infants i joves amb ganes, empenta i il·lusió. Gràcies per creure en el somni marista.

Quin goig tenir joves que de manera altruista dediqueu el vostre temps lliure a altres infants en els nostres moviments juvenils. Gràcies, monitors dels agrupaments de FAJMACOR i dels escoltes (CMS).

Gràcies al G. Maurice Berquet i al G. Pere Ferré, així com als vostres consells provincials, per confiar en mi. I de manera especial vull agrair l’acompanyament que he rebut durant aquests anys del G. Gabriel Villa-Real i del G. Jaume Parés. Gràcies de tot cor a tots dos.

Fins a final de curs em trobareu realitzant el traspàs a la nova directora, Loreto Rubio, a qui desitjo molts d’èxits en la seva direcció.

Deixo la direcció general però m’emporto molts amics i companys de camí. No puc dir res més que moltes gràcies per tot el que m’heu donat i he après de tots i cadascun de vosaltres. Marxo amb la motxilla plena.

Una forta abraçada,

 

Llorenç Claramunt i Goya