L'Oussama i la Mainish ens expliquen el seu pas per les Llars Champagnat
L’Oussama i la Mainish són dos joves que formen part de la història de les Llars Champagnat Catalunya. Ell al pis de Rubí Monturiol i ella al de Barcelona, han viscut el seu procés de creixement personal i professional gràcies al seu pas pels pisos assistits que els Maristes, a través de la Fundació Champagnat, gestionem per acollir-hi nois i noies extutelats de 18 a 21 anys.
Us convidem a llegir el que ens expliquen sobre la seva experiència!
Oussama Berrouho
Jove del pis Llar Champagnat Rubí Monturiol, 21 anys
Cuando llegué al piso de Rubí, no tenía ningún título. Desde allí, gracias a mi esfuerzo y a la ayuda de los educadores y educadoras empecé a estudiar, a sacarme mis títulos y a encontrar trabajo. He crecido en responsabilidad y autonomía. En la Llar había un ambiente familiar con los compañeros y con los educadores y educadoras, que nos trataban como si fuéramos sus familiares.
Mainish Shakeel
Jove del pis Llar Champagnat Barcelona, 20 anys
Vaig arribar al pis en un moment difícil a nivell emocional i psicològic. A la Llar em van ajudar tant en l’àmbit de la formació, com en l’àmbit laboral. I el que encara considero més important és el suport psicològic i emocional que tant necessitava per tornar a aixecar-me i ser jo mateixa, aprofitant les meves qualitats. Em vaig treure el Batxillerat. A poc a poc, va deixar de ser només un pis de l’Àrea de Suport als Joves i vaig començar a sentir-ho com la meva Llar durant un temps determinat.
Per a mi el pis, la meva casa, és un lloc on em sento segura, acompanyada, estimada, tant per les meves companyes, com per l’equip educatiu, on sé que no estaré sola, i passi el que passi sempre estaran disposats a donar-me un cop de mà i ajudar-me a sortir endavant. Tot el meu pas pel pis significa molt per a mi, i no pel lloc, que està molt bé, sinó perquè tots aquests vincles que he fet estant aquí seguiran formant part de la meva vida d’una o una altra forma. Estic contenta perquè vaig creixent, soc monitora de temps de lleure, faig classes de patinatge, estic fent voluntariat a l’esplai MOAR i continuaré estudiant per fer realitat el meu desig de dedicar la meva vida als altres. Aquí he après que la vida és una i molt bonica, i que hem de fer front a tot el que vingui, perquè tot té solució, tret de la mort. És una sort poder ser aquí.
