Maristes

A 33 anys de la promulgació de la Convenció sobre els Drets dels Infants, i com cada any, al mes de novembre es continuen organitzant gran quantitat d’esdeveniments i celebracions que tenen com a nucli central la seva defensa. Una situació paradoxal, que ens hauria d’encendre les alertes i que mereix la nostra atenció.

De les dues accepcions de la paraula celebració (acció de celebrar o festa/acte solemne amb el qual es commemora un esdeveniment), és la segona la que recull l’origen de la celebració del Dia Universal de la Infància.

Una activitat nascuda, no de celebrar cap festa, sinó de la necessitat de cridar l’atenció sobre la permanent vulneració dels drets  del col·lectiu infantil, i de la força i convenciment de col·lectius adults a l’hora de reivindicar el seu compliment. I com sempre, hem de fer vista enrere per entendre el present.

El primer esdeveniment social de reconeixement dels drets de la infància va ser La declaració de Ginebra de 1924; i l’any 1948 Elisa Úriz Pi, mestra de l’Escola Moderna espanyola, ja va demanar una jornada “reivindicativa i mobilitzadora que fos per a la Infància el que el 8 de març era per a les dones”.

L’any 1954, l’ Assemblea General de las Nacions Unides va recomanar a tots els països que destaquessin un dia al calendari per dedicar-lo a la promoció dels drets dels infants organitzant activitats per promoure’n el benestar. I com que el 20 de novembre de 1959 es va aprovar la Declaració dels Drets de l’Infant i el 20 de novembre de 1989 va entrar en vigor la Convenció sobre els Drets de l’Infant, va ser aquesta data la recomanada per Nacions Unides per a la celebració del Dia Universal dels drets de l’Infant.

Després d’un segle d’implicació i lluita pel reconeixement dels seus drets (que com a éssers humans ja tenien teòricament garantits per la Declaració de Drets Humans des del 1948), continuem comprovant la seva vulnerabilitat i vulneració. I sense amagar la progressiva sensibilització i els progressos vers el benestar infantil, és honest dir que encara ens queda MOLT per fer tant a nivell personal com a nivell institucional.

Com a adults responsables hauríem d’assumir que tenim les dificultats conceptuals derivades de representacions socials basades en creences i estereotips compartits vers la infància i adolescència molt arrelats a la nostra història. Difícilment visibles, però molt resistents al canvi i amb molta transcendència a l’hora de generar dificultats en acceptar-los com a subjectes de drets i no només com a objectes de protecció.

Com a institucions responsables del seu compliment s’haurien d’acceptar les dificultats operatives derivades de la manca de convicció, la deficitària dedicació (en temps i recursos) i d’un compromís més visible com a paraula que com a acció.

Mentre això no canviï, seguirà vigent la necessitat de commemorar aquest dia.

Però com que ja sabem que és en el dia a dia, i no en les celebracions, on es canvien les desigualtats, jo considero molt important i rellevant que les escoles maristes hagin obtingut el reconeixement d’UNICEF com a xarxa que treballa l’educació des dels drets dels infants i també la certificació de Keeping Children Safe com a xarxa que ofereix espais segurs als infants i joves i que respecta els seus drets. Alhora, comparteixo el reconeixement professional i social vers el programa transversal de prevenció de l’abús sexual Trenca el silenci, el model específic de Servei d’Acompanyament Integral a Famílies (SAIF) i el model d’acollida i valors de les obres socials maristes.

Rellevant perquè tant a les escoles com a les obres socials es visualitzen realitats viscudes, davant de teories sense contingut. I perquè, a més de la ciència i la tècnica, els seus projectes inclouen el compromís i la dedicació quotidiana com a garantia dels drets del infants.

Perquè quan els drets es visualitzen més en els desitjos, en les celebracions i en els documents i normatives que no pas en el quotidià de tots els àmbits de la vida dels infants i adolescents, alguna cosa d’allò que prediquem no estem fent.

Acabarà el mes i continuarem millorant, continuarem lluitant i incorporant accions que ens permetin avançar en el compromís de fer possible que aquest esdeveniment passi de ser una celebració institucional d’un dia a l’any pels drets dels infants a la constatació quotidiana del seu compliment .

 

Araceli Lázaro Aparicio, educadora social, pedagoga i patrona de la Fundació Champagnat