Maristes

Durant els anys setanta i vuitanta van néixer una desena de caus maristes. Els germans i alguns professors molt vocacionals empraven la metodologia escolta per proposar un itinerari de creixement espiritual en grup que afavorís el compromís individual i l’esperit comunitari. Encara tiren, i amb força.

Durant els noranta i la primera dècada dels 2000 un nou moviment, el de Mà Oberta i Cor Obert es feia lloc, amb una metodologia esplaiera pròpia que enriquia un nucli solidari que s’ha anat desdibuixant amb el temps, donant pas a un camí de seguiment de Jesús a l’estil marista. I segueixen.

Les darreres dues dècades els Maristes hem impulsat un bon grapat de projectes des de l’educació social. En paral·lel a la institucionalització de la professió, anem fent camí des de plataformes arrelades al territori i encapçalant la innovació metodològica en alguns àmbits, com l’atenció a les famílies o amb infants amb diversitat funcional.

A principis de novembre hem format part del I Congrés Internacional de Lleure educatiu i Acció Sociocultural, organitzat per la Fundació Pere Tarrés. Hi vam presentar els models de treball dels moviments de lleure educatiu del CMS i la FAJMACOR, i l’exemple d’atenció a infants amb diversitat funcional del projecte xelA per part del Centre Obert Rialles.

Durant les jornades es van compartir desenes de reptes, bons exemples i reflexions sobre el tema en qüestió, especialment sobre com arriba el lleure al conjunt de la població. Maria Nadeu, investigadora de la UAB, sobre la possibilitat que ara sigui un bon moment perquè emergeixi un nou model de lleure educatiu que complementi els esplais i els caus. La doctora Txus Morata, impulsora del congrés, feia èmfasi en la necessitat d’apropar els llenguatges del lleure comunitari a les poblacions vulnerables, per tal de facilitar-ne la participació.

Diverses aportacions –també des de les institucions responsables de fer-ho - van fer èmfasi en la necessitat que les administracions públiques actuïn des d’una lògica de drets, deia Lucía Losoviz, directora general de Derechos de la Infancia del Gobierno de España, actuant més enllà de l’actuació en cas de necessitat, i amb planificació i comptant amb la societat organitzada, el tercer sector i l’associacionisme, des d’una mirada “publicocomunitària”, com va dir la mateixa Maria Truñó, comissionada d’educació a l’Ajuntament de Barcelona. La perspectiva internacional del congrés oferia noves mirades, com la de Carlos Alberto Rico, que va exposar que el lleure és un Dret Constitucional a Colòmbia, i que, com sabem per l’experiència de SED, “algunes comunitats aparentment pobres, tenen grans riqueses en els àmbits de participació comunitària”.

Roberto San Salvador, de la Universitat de Deusto va fer èmfasi en la ciutat dels 15 minuts com un element cabdal per als processos educatius i el benestar dels infants. Fathia Benhammou, de l’Aliança Educació 360º, va destacar que “l’educació és al territori, en els ecosistemes educatius dels barris i els municipis”, com quan el Centre Obert Rialles treballa en xarxa amb l’escola d’Educació Especial El Sol i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet per fer el xelA.

Dani Farràs,