Agraïment, compromís i esperança: celebració dels 50 anys de la Pasqua de les Avellanes
Germans maristes, infants, famílies, joves, joves no tan joves... més de cent persones es van aplegar el diumenge 11 de juny al Monestir de les Avellanes per celebrar els 50 anys de la Pasqua de les Avellanes. Una Pasqua que va néixer el 1973 amb voluntat de proclamar que Jesús és viu, amb un esperit jove i que s’ha anat adaptant a cada context amb el pas dels anys.
Durant l’eucaristia, el germà Gabriel Villa-Real, Provincial de L’Hermitage, va expressar el sentit d’aquests 50 anys amb tres paraules: agraïment, compromís i esperança”, que va desgranar d’aquesta manera:
“Contemplem amb gratitud el camí recorregut per tants joves durant 50 anys. Viure 50 anys la Pasqua és una oportunitat de renovar l’aposta i el compromís dels germans maristes de la Província L’Hermitage amb la Pastoral juvenil: estar amb els joves i acompanyar-los, desenvolupant una pastoral oberta i capaç d’integrar tothom, i centrada en els valors de l’Evangeli. Celebrar 50 anys es una invitació a mirar el futur amb esperança. Volem continuar oferint espais i experiències de vida, volem continuar oferint als joves la joia i la llum de l’Evangeli. Gràcies a tots els animadors, monitors, acompanyants, germans, joves adults... gràcies a tots aquells que doneu temps i energia per acompanyar els joves i per caminar amb ells. Gràcies perquè el vostre compromís diari és esperança per al futur”.
L’Eucaristia és una festa i, com a tal, va tenir molts moments festius i d’altres de solemnes i emotius. Un dels més especials va ser el descobriment d’una placa commemorativa dels 50 anys de la Pasqua i que ha quedat fixada en una de les parets del monestir. I, com que les eucaristies pasquals no són eucaristies sense la música, el grup Ubuntu va ser l’encarregat de posar música a la festa, amb cançons significatives de les celebracions d’aquests 50 anys. “Tú serás hoy Champagnat”, “Bona mare”, “Benaurances” o “Som Testimonis de resurrecció” van ressonar un cop més entre les parets de l’església estimada per tantes generacions.
L’eucaristia va donar pas a un dinar compartit, durant el qual va continuar la festa també amb Ubuntu i un repertori format per noves i velles cançons. L’hora dels adeus va recordar als assistents que l’adeu “no és un adeu per sempre” i va emplaçar-los a tornar a celebrar any rere any que Crist ha ressuscitat.
Gràcies a tot l’equip que ha fet possible la celebració i per molts anys més a la Pasqua de les Avellanes!
