Maristes

“Ets a casa” és el lema que ha dinamitzat moltes de les vivències que hem compartit aquest curs a les obres educatives Maristes. “Ets a casa” ens parla d’acollida, de tendresa, d’entrega, d’estima, de proximitat, de família... Aspectes que vivim en la quotidianitat i que ens vinculen a les persones que ens són properes. Si eixamplem aquest “ets a casa”, però, ens fa estar lligats a les persones que són lluny de nosaltres, ens vincula amb totes les persones del món. Aquesta vinculació amb les persones és al centre del somni de Marcel·lí Champagnat. La seva sensibilitat i la seva vivència profunda de l’Evangeli el van ajudar a fer concret el seu somni, un món on tothom se sentís “a casa”. Per això va fundar una família que fes realitat aquest somni tan autèntic, tan humà.

Marcel·lí va viure a la França del segle XIX, una època de turbulències polítiques i socials en la qual molts infants es trobaven desprotegits i desatesos. Ell va veure la necessitat de proporcionar no només educació, sinó també un sentit profund a la vida d’aquests infants i joves. Amb aquesta intenció va fundar els germans maristes. El sentiment de "casa" es reflectia en cada aspecte de la seva vida. Va inculcar a les primeres comunitats de germans la importància de l’acollida, dels petits detalls, del compromís i de la proximitat en l’educació i acompanyament dels infants i joves. De fet, al poblet de La Valla, on Marcel·lí va fundar la primera comunitat marista, ens queda un símbol molt expressiu d’aquesta proximitat i sentit de família, que és la taula on compartia vida amb aquesta primera comunitat. La taula és un símbol de família i acollida perquè representa el lloc on les persones es reuneixen per compartir moments de la seva vida quotidiana. Al voltant de la taula es crea un espai de convivència i comunicació en què es comparteixen àpats, converses, riures i fins i tot discussions. És el lloc on els membres de la família ens trobem després d'un dia llarg per reconnectar-nos. La taula ha estat, i ha de continuar sent, el centre neuràlgic de les llars (no deixem que quedi desplaçada per altres elements com la televisió, la tauleta, el telèfon mòbil...). A més, la taula és el símbol de l’acollida del qui ve de fora: quin goig, les taules en què, encara que siguin petites, sempre hi ha espai per a un plat més. De ben segur que també tots plegats hem experimentat aquesta sensació de ser “a casa” a la nostra escola, al nostre centre educatiu, a la nostra comunitat.

Amb el que hem descobert i viscut aquest curs amb el lema “Ets a casa” ens toca a tots nosaltres ser avui “nous Marcel·lins”, a fer viu el que ell va viure fa més de dos-cents anys, a fer viu el seu somni. El lema “Ets a casa” ens pot fer el servei de far que ens guiï com a “nous Marcel·lins” i recordar-nos la importància de tots aquests aspectes que fan que el nostre entorn, la nostra escola, el nostre barri, la nostra ciutat, esdevinguin una autèntica família.

Ramon Rúbies, director de l'Escola Maristes Anna Ravell