Maristes

El 2 de gener del 1817 Marcel·lí Champagnat obria la porta de la primera comunitat marista en una caseta senzilla de La Valla, a França. Dos nois van ser els primers que van agafar amb passió la proposta d’educar els infants i joves, a l’estil de Maria. En aquests dos-cents anys s’han obert moltes altres portes amb la clau marista i avui trobem maristes, germans i laics a tot el món. Per això et convidem a tu, que et sents marista, a celebrar aquest aniversari tan rodó.

Et proposem un moment senzill i plàcid. Busca un espai on et sentis a gust (una habitació, una capella, un turonet, un banc de la plaça...). Respira, canta, mira, escolta, encén una espelma, posa un símbol marista al teu costat... i llegeix aquesta carta que t’arriba després d’una llarga tradició del mateix pare Marcel·lí. Ell tenia el bon costum d’enviar circulars (cartes) als germanets, i entre aquests enviaments no hi faltava mai la felicitació d’Any Nou. Imagina’t que avui t’arriba aquesta circular especialment per a tu.

Estimat germà, estimada germana,

Que tinguis un molt bon dia marista. Avui celebrem dos-cents anys d’un somni. Un somni que va anar prenent forma en una llar humil i amb persones molt senzilles. Un somni que, dos-cents anys després, segueix viu al cor de milers i milers de persones de cultures molt diverses.

Felicitats! Felicitats perquè formes part d’aquesta família marista que camina amb la voluntat de transformar el món acompanyant infants i joves. Felicitats perquè t’has deixat tocar pel missatge: «Que la caritat regni sempre entre vosaltres. Estimeu-vos els uns als altres com Jesús us ha estimat. Que tingueu un mateix cor i un mateix esperit. Tant de bo pugui dir de vosaltres els maristes: Mireu com s’estimen!».

En aquest nou dia que despunta, donem gràcies a la nostra bona Mare pel do que Déu ens ha donat amb els germans i els laics, els educadors, els pares i les mares, els infants i els joves que, aquí i arreu del món, viuen feliços el carisma marista. Igual que fa dos-cents anys, avui obrim les portes de les nostres vides perquè els somnis es compleixin. Que els puguem compartir i fer realitat amb més germans i germanes de camí, i que la bona Mare ens acompanyi amb la força de la seva tendresa.

Amb l’aurora d’aquest nou dia, renovem l’esperança que un món nou és possible i que el volem començar aquí i ara, en sintonia amb la família marista dels cinc continents. Avui que de nou «Déu fa sortir el sol sobre bons i dolents» (Mt 5,45), ompliu de llum la vostra vida i la dels qui us envolten, especialment la dels qui més ho necessiten. Persevereu en la vocació de ser honrats ciutadans i bons cristians.

L’Institut Marista no va néixer una vegada per sempre el 2 de gener del 1817, sinó que segueix naixent avui. Quina meravellosa tasca la de col·laborar, dos-cents anys després, en el naixement d’un Institut, sempre inacabat! Estimem-nos sempre els uns als altres! Per molts anys!