Maristes

Si quan una persona arriba als 30 anys de vida li pregunten què ha fet o què ha aconseguit, segurament pensarà en uns quants triomfs o assoliments. Però, alhora, es trobarà amb tasques pendents, amb processos vitals inacabats i amb nous reptes per endavant.

El mateix passa amb la celebració dels 30 anys de la Convenció sobre els Drets de l’Infant. Els significatius avenços des del 1989 són innegables. S’han donat a conèixer massivament quins són els drets que corresponen a nens, nenes i adolescents; s’ha invertit molt de pressupost públic per millorar les seves condicions de vida; s’ha legislat en pro de la garantia dels seus drets; hi ha més consciència, dins de la societat civil, sobre la importància de protegir la seva dignitat; periòdicament els estats reten comptes davant de les Nacions Unides sobre el compliment dels seus compromisos en aquesta matèria. Només per esmentar alguns avenços.

No obstant això, n’hi ha prou amb una ràpida lectura crítica de la realitat per percebre els importants deutes que encara no s’han saldat amb la infància. Com el càstig físic i humiliant, que continua sent un mètode de disciplina en algunes famílies. Com l’escola, que en determinades parts del món continua sent un espai que permet la fustigació per motius ètnics, d’identitat sexual o d’un altre tipus. Com la infantesa migrant, que es veu exposada a formes de discriminació que van des de les insuficients garanties legals fins a la manera com és tractada.

Pel que fa als nous reptes, s’ha de considerar que Internet es va començar a difondre “fa poc”, a començaments dels anys 90; per tant, no existia en l’horitzó dels qui van redactar la Convenció. Juntament amb les amenaces a les quals poden quedar exposats els infants, Internet també és un camp fèrtil per promoure noves formes de ciutadania i de participació.

La lluita pels drets humans és un repte permanent i històric que entronca amb l’Evangeli de Jesucrist, repte diari que traspassa fronteres que semblaven inamovibles. Avui ningú amb una mínima consciència democràtica es qüestionaria sobre el dret a votar de les dones, sobre la seva participació en política o sobre no ser discriminades ni agredides en el seu entorn familiar o laboral. Lamentablement, amb la infància no passa el mateix.

Exemples d’adolescents com Malala Yousafzai (Premi Nobel de la Pau 2014) o Greta Thunberg (líder contra el canvi climàtic) evidencien que som davant d’un nou moment de la història de la infància. Elles i ells ja no només han de ser protegits contra el que els amenaça, tenen també drets civils i polítics que van ser reconeguts fa 30 anys i que cada vegada exerceixen més. El sistema escolar té el repte d’estar-ne a l’altura: formar nens, nenes i adolescents cívicament responsables i empoderats, amb una consciència crítica i amb eines per exigir els seus drets i els drets dels més vulnerables.