Viure en clau marista

17.12.2019

Quan acaba l'any, m'agrada fer sempre una revisió dels moments que he viscut, del que destaco, del que vull gravar, d'allò que vull millorar. I és quan començo a plantejar-me nous reptes per l'any següent.

Fent revisió d'enguany, m'adono que, un any més, la família marista és protagonista en molts moments. Faig balanç i me n'adono de totes les experiències que la institució m'ha ofert per viure, i on he sentit coses difícils d'explicar amb paraules.

Començava l'any marxant a Guatemala, a la trobada internacional de joves maristes, on realment vaig redescobrir el significat i l'essència del que significa ser jove marista ARA. Comunitat, fe, solidaritat, acollida, compromís, amor. Allà, el Superior general, el germà Ernesto Sànchez, ens va oferir un espai per respondre una pregunta: Què li diríeu avui a la Institució com a joves maristes? Que vulguessin escoltar la nostra veu, em va fer entendre encara més el sentit de comunitat que esdevé de la paraula "marista". Volien saber realment el que pensàvem tots els joves d'arreu del món sobre els Maristes, i no només això, sinó que recollirien totes les nostres intervencions, en farien una anàlisi i intentarien donar-hi resposta.

I això no va ser tot, vam començar els preparatius per al Fòrum, on tots els joves podíem dir la nostra a través dels MaristCamp, els tallers... Vam recollir totes aquestes idees i diferents representants vam posar-nos davant de germans i laics per dir què volem els joves maristes, com ens sentim i perquè volem dedicar el nostre temps a la institució. Recordo acabar el Fòrum entre aplaudiments per a tots aquests joves, per l'esperit i la força amb què volem lluitar perquè la família dels Maristes segueixi sempre així de viva.

De cop i volta, ens diuen que al Capítol han parlat del gran grup de joves que sentim els Maristes com quelcom essencial en nosaltres i que volen crear un equip per fer-nos preguntes del que volen els joves maristes ARA, el Youth Think Tank L'Hermitage.

Així és com em trobo ara, la família dels Maristes creix i nosaltres en som una peça clau. Laics? Germans? Joves? Tant se val! El que volem és que l'esperit no es vagi perdent. Al cap i a la fi, tot és un engranatge i nosaltres volem ser-hi i volem donar la mateixa força que els altres. Perquè ens estimem la institució, estimem ser Maristes i és un tret que ens identifica.

Què demano als reis mags per a aquesta família que és universal? Que no es perdi mai. Que puguem seguir vivint experiències com aquestes i moltes més, per no deixar passar aquest sentiment que a tants ens identifica. Viure en clau marista ja és cosa de tots.

Bon Nadal!