Un llibre, 2.500 quilòmetres i la crua realitat
2.500 quilòmetres és la xifra exacta que ha recorregut fins avui, entre presentació i presentació, el llibre “Trencar el silenci: deu rostres, deu veus”, que dona una visió múltiple i des de diferents perspectives de tot allò que estan fent els Maristes per la protecció dels drets de la infància. Per als qui no estem acostumats, tot aquest recorregut ens genera una doble sensació: d’una banda, la d’estar permanentment de gira (Barcelona, Girona, Lleida, Igualada, Roma, Madrid, Malgrat...) i, de l’altra, la immensa satisfacció d’haver fet possible abordar el debat sobre tot allò que implica l’abús sexual infantil i totes les passes que queden per fer, per arribar a garantir realment els drets de l’infant.
No érem conscients de com un llibre podia ser la corretja de transmissió que permetés posar damunt la taula un dels greus problemes socials que tenim avui dia: 1.000 milions d’infants reben abusos arreu del món; un de cada cinc infants serà abusat abans de complir els 18 anys en el marc de la Unió Europea; a Catalunya es posen 700 denúncies a l’any per abusos sexuals a infants... Sí, són xifres, però són xifres d’una realitat esfereïdora, que gràcies al llibre han arribat a centenars i centenars de persones.
Només veure la cara d’estupefacció, de sentiment, de sorpresa, d’indignació, de patiment, de concentració... de les persones que han assistit a les presentacions del llibre, ja val la pena haver-lo escrit amb l’Imma Amadeo.
A través de la veu i del testimoni d’alguns dels protagonistes del llibre: el germà Gabriel Villa-Real, l’orientadora Maria Gual, el professor Xavier Alacid, l’educadora Pepa González, el germà Emili Turú, la professora Imma Maíllo o el germà Álvaro Sepúlveda en les presentacions, s’han pogut sentir en directe les experiències personals del dia a dia de totes les facetes que comporta la protecció a la infància.
Cada acte ha estat diferent, cada presentació ha estat una experiència viscuda, però hi ha tres denominadors comuns que han arrelat en aquest camí de debatre sense tabús la realitat dels drets dels infants: hi ha una total coincidència en la necessitat de continuar avançant en la formació dels professionals que han de saber com atendre, escoltar i acompanyar els infants. La formació és i ha de ser un pilar bàsic per afrontar l’abús a nens i nenes i joves; els professionals han d’estar preparats i formats per dotar l’infant de les capacitats i del marc de confiança necessari perquè sigui ell qui pugui dir allò que no està bé, allò que no li agrada. L’infant ha de ser el centre de les polítiques i accions de protecció perquè és la primera veu que ha de poder alertar sobre l’abús.
El tercer pilar no és menys rellevant. Hem de ser capaços d’entendre l’abús infantil com un problema que abasta tota la societat i no podem circumscriure’l exclusivament a l’àmbit de l’escola o a l’àmbit de l’Església. Ni l’escola ni l’Església podran resoldre el problema perquè requereix la implicació absoluta de tota la societat. No es pot girar l’esquena a aquesta realitat.
Quan vam començar a plantejar el llibre i, fins i tot, mentre reproduíem les deu xerrades-entrevistes que vam mantenir amb els protagonistes no érem capaços d’imaginar que gràcies a “Trencar el silenci: deu rostres, deu veus” es podia normalitzar el debat sobre l’abús infantil, sobre el que s’està fent i sobre el que queda per fer. I sortosament, el 2020 la gira continuarà.
