Inici | Notícies | “Quan la gent s’implica, les coses funcionen”. Albert Alegre, president de la CCAPAC

“Quan la gent s’implica, les coses funcionen”. Albert Alegre, president de la CCAPAC

1.06.2020

El confinament, la subsistència de l'escola concertada, el model educatiu que proposa, la preocupació pel benestar d'alumnes i famílies... Albert Alegre, president de la CCAPAC, la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (on hi ha representades les AMPAs maristes), aborda totes aquestes qüestions i moltes més en una entrevista concedida a Catalunya Religió, que volem compartir amb vosaltres. 

Albert Alegre ocupa la presidència de la CCAPAC des del setembre del 2018. Anteriorment havia presidit la FAPAMAC, la Federació d’Associacions de Mares i Pares dels Col·legis Maristes de Catalunya.

 

Canvi d’escenari, adaptació, convivència, flexibilitat, acompanyament escolar, incertesa i molts dubtes. Són els reptes que afronten les famílies de l’escola cristiana en aquest temps de confinament. Ara els toca preveure com serà la represa del curs escolar. I anticipar solucions als elements que generen segregació entre alumnes i famílies. Així ho explica Albert Alegre, president de la CCAPAC, la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya.

Com heu viscut les famílies de l'escola cristiana aquestes deu primeres setmanes de confinament?

El món cada vegada és més petit i coses que a vegades veiem de lluny, de cop, ens afecten. Dins i fora de l’escola, a tots, ens ha agafat per sorpresa. Estem preocupats, primer, per la salut dels nostres fills i del claustre de professors. Com a famílies la salut i benestar de tots és el que hem posat per davant. Després, el confinament vol dir tenir els nens a casa i la vida de la família a casa es transforma. Abans ens vèiem al migdia o a la nit, ara cada casa és una sala multiusos: oficina de treball, videoconferències, nens fent els deures que els envien de l’escola, gimnàs... I això ha portat a conviure. Després de dos mesos, que seran prop de tres, l’ambient ens preocupa: no tant per les dificultats de convivència, sinó per com ens adaptem a la nova situació.

Llegiu l'entrevista sencera a Catalunya Religió

Compartir